Aragó remata el reg de la Llitera Alta a l’aparcar-lo
La DGA exclou el projecte de les previsions de nous regadius per abans del 2033. L’Executiu converteix en foc d’encenalls el Pacte de Pinyana
Els secans de Sant Esteve de Llitera, i els d’onze municipis més, estan veient passar les últimes oportunitats de convertir-se en regadiu. - TURISME SANT ESTEVE DE LLITERA
El Govern d’Aragó ha rematat el somni de posar en marxa els Regs de la Llitera Alta, una reivindicació històrica d’una dotzena de municipis de la Franja, al posposar qualsevol possibilitat d’implementar-lo abans del 2033, quan caduqui el quart PHE (Pla Hidrològic de l’Ebre), que es troba en fase de treballs previs i que, tret que una decisió política modifiqui els horitzons, hauria d’entrar el vigor a començaments del 2027.
La proposta de “noves zones de reg de finançament autonòmic” per al període 2027-2033 que el Govern d’Aragó va enviar a la CHE (Confederació Hidrogràfica de l’Ebre) al novembre i que l’organisme de conca ha inclòs en l’ETI (Esquema de Temes Importants) del nou PHE, en fase de consulta pública des de fa deu dies, omet qualsevol referència al Canal de la Llitera Alta mentre proposa la transformació en regadiu de 13.678 hectàrees de secans que, amb una dotació mitjana de 8.141 m3/ha/any, generarien un consum de 111,35 hm3 d’aigua.
La meitat d’aquests secans es localitzen en la segona fase dels Monegres, amb 6.639 hectàrees, a les quals s’afegeixen 3.000 hectàrees a Bardenas, 1.924 al marge dret de l’Ebre, 1.000 al Sobrarb, 800 en Regs de l’Alt Aragó i 315 a Ainzón.
Mentrestant, el document de la CHE ressenya com “no iniciat” entre 2022 i 2027, malgrat que estava previst per a aquell període, l’avantprojecte dels Regs de la Llitera Alta, en els quals el Govern d’Aragó havia planificat una inversió de 65,79 milions d’euros per transformar 5.960 hectàrees de secà.
L’ajornament deixa a la via morta el projecte en un moment crucial, ja que la planificació hidrològica es troba condicionada per la reducció de recursos que comporta el canvi climàtic. “Resulta ingenu pensar que l’agricultura de regadiu, que és la realment rendible, pot expandir-se sense límit” per tres motius: els “condicionants financers”, els “requisits ambientals” i “la disponibilitat d’aigua”. “Els nous regadius plantegen desafiaments significatius en un context de creixent pressió sobre el recurs hídric i de necessària adaptació al canvi climàtic”, afegeix l’ETI.
En el cas de la Llitera Alta, tanmateix, l’escenari inclou matisos importants com els derivats del Pacte de Pinyana, l’històric acord del 1992 en el qual, fa gairebé 34 anys, el canal lleidatà va acceptar modernitzar-se per alliberar 180 hm3 destinats a reforçar el subministrament de l’Aragó i Catalunya (90) i a posar en marxa l’Algerri-Balaguer (45) i la Llitera Alta (45). Quin destí tindran aquests cabals?
La CHE troba residus de mercuri als peixos de Mequinensa
La CHE (Confederació Hidrogràfica de l’Ebre) ha detectat la presència de restes d’un metall pesant com el mercuri en peixos de l’embassament de Mequinensa, una situació que porta a qualificar l’estat d’aquesta massa d’aigua com “no bo” en l’apartat dels residus químics i de la biota. L’últim informe del programa de Seguiment per Determinar l’Estat de les Aigües Continentals de la Conca de l’Ebre, elaborat amb dades del 2023, ressenya una presència de 40,3 micrograms per quilo en els peixos analitzats. Aquest nivell resulta ser el més alt d’aquest contaminant a tota la conca, netament superior als 26 micrograms per quilo de l’embassament de Sabiñánigo; aquesta és una contaminació química tal que l’Estat ha descartat la possibilitat de remoure’n els fangs en qualsevol intervenció. També hi ha residus de mercuri a Riba-roja.
