ENERGIA
Fre a dos grans plantes de biogàs que han topat amb rebuig al Segrià i la Segarra
La comissió d’Urbanisme les deixa en suspens, juntament amb dos instal·lacions més per tractar purins al pla de Lleida. Entre les quatre sumarien mig milió de tones de dejeccions a l’any
La plataforma Pobles Vius, ahir al Parlament. - PARLAMENT
Els projectes de dos grans centrals de biogàs que han xocat amb oposició al Segrià i la Segarra han patit sengles revessos en la tramitació davant de la Generalitat. La planta que el grup Ence promou a Almacelles i la que projecta el grup espanyol Greening entre Cervera i els Plans de Sió han quedat en suspens davant de la comissió d’Urbanisme de Lleida, ambdós en el tràmit d’aprovació inicial. La primera preveu tractar 194.830 tones a l’any de dejeccions ramaderes i altres residus orgànics, i la segona, 142.072.
Veïns del Canós, als Plans de Sió, s’han mobilitzat contra la planta de biogàs entre aquest municipi i Cervera i han organitzat actes de protesta. A Almacelles, l’ajuntament ha presentat al·legacions contra el projecte d’Ence a l’apreciar deficiències en àmbits com les emissions i les olors, així com l’absència d’un estudi de mobilitat dels camions que proveiran de residus al complex.
Després de la suspensió d’ambdós expedients per part d’Urbanisme, els promotors poden corregir els seus projectes o recórrer la decisió de la comissió.
També es troben en suspens dos instal·lacions més per al tractament de purins: una planta de biogàs prevista a Seròs amb capacitat per a 164.469 tones de dejeccions a l’any i una instal·lació de compostatge a Puiggròs promoguda pel grup Nufri per tractar 42.000 tones anuals.
Aquestes quatre instal·lacions sumen més de mig miler de tones de residus a l’any i formen part de les 29 instal·lacions de tractament de rebutjos que es troben en diferents estadis de tramitació davant d’Urbanisme. Tretze són plantes de biogàs, entre les quals destaca la que el grup danès CIP promou a la Sentiu de Sió. És la més gran prevista al sud d’Europa, amb capacitat per rebre 500.000 tones de dejeccions a l’any, i ha completat el procés d’autorització davant de la Generalitat (vegeu el desglossament).
A banda dels projectes sobre la taula d’Urbanisme per tractar residus a Lleida, existeixen almenys mitja dotzena en els primers passos de tramitació ambiental davant de la Generalitat i presentats davant d’ajuntaments. Entre aquests hi ha més plantes de biogàs i una nova versió de l’antic projecte de l’abocador de residus industrials de Seròs. Tindria capacitat per a 260.000 tones a l’any, per bé que no hi ha hagut avenços sobre aquest últim en gairebé tres anys.
L’entitat calcula l’excedent de purins a Ponent en unes 300.000 tones a l’any, tot just el 10% de la capacitat de les plantes previstes, que poden tractar també llots de depuradora i rebutjos d’escorxadors. Considera que el trànsit de camions entre granges i aquestes instal·lacions poden suposar “risc sanitari” en un moment d’alerta per pesta porcina africana i dermatosi nodular.
Demanen moratòria i planificar el desplegament d’aquesta tecnologia
La plataforma Pobles Vius, crítica amb les grans centrals de biogàs, va reclamar ahir a la Generalitat que deixi de subvencionar-les, que dicti una moratòria per suspendre’n l’autorització i planifiqui on instal·lar-les. L’entitat va fer aquestes declaracions al Parlament, després de presentar als partits un informe d’elaboració pròpia sobre la “bombolla especulativa” del biogàs.
Les obres del gran complex de la Sentiu de Sió duraran dos anys
La construcció de la gran planta de biogàs prevista a la Sentiu de Sió requerirà dos anys d’obres. Així ho va explicar ahir l’empresa promotora, filial de la multinacional danesa CIP. La seua previsió és obtenir llicència municipal i iniciar els treballs en el primer semestre del 2026, amb la qual cosa hauria d’entrar en funcionament a partir del 2028.
L’autorització ambiental del projecte va quedar ratificada en la ponència ambiental d’aquest mes. Això va posar fi a la tramitació davant de la Generalitat, que ja va atorgar mesos enrere el vistiplau urbanístic. Per la seua part, la plataforma Pobles Vius, contrària al complex, va apuntar que els promotors hauran de fer altres passos per materialitzar la planta, com obtenir la declaració d’interès general per al gasoducte que injectarà el biogàs a la xarxa de distribució i la llicència per construir-lo. Passaria per Bellcaire, que ha aprovat una moratòria per frenar-lo.
