SUCCESSOS
Arriba a judici la mort d’una jove parella d'excursionistes lleidatans a Aigüestortes
Presenten un contenciós contra la Generalitat. Dos anys després que un informe descartés indemnitzar les famílies

En la recerca van participar Bombers, Pompièrs i Mossos. - MOSSOS D’ESQUADRA
La tragèdia ocorreguda el setembre del 2020 quan dos joves excursionistes lleidatans van morir per hipotèrmia al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Mauriri es dirimeix ara als jutjats contenciosos administratius en una causa contra la Generalitat.
La vista oral, en la qual ja han començat a declarar responsables d’aquest espai natural protegit, se celebra dos anys després que la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat rebutgés indemnitzar les famílies, que demanaven 294.032 euros, al concloure que el parc no va vulnerar les mesures de protecció i que no va existir un funcionament anormal dels serveis públics.
El dictamen va descartar la reclamació patrimonial presentada pels familiars de la parella, ambdós metges de 27 anys, que van desaparèixer quan feien una travessia de diversos dies i van ser trobats sense vida al costat de l’Estany de Pòdo per un operatiu de recerca quatre dies després.
Comarques
Les famílies d'una jove parella que va morir a Aigüestortes per hipotèrmia reclamen 294.032 €
Albert Guerrero
En el judici contenciós, els testimonis hauran d’aclarir quins protocols es van aplicar, quina informació es va facilitar als visitants i quines decisions es van adoptar respecte a l’activació dels plans d’autoprotecció i dels dispositius de recerca i rescat. Els familiars van afirmar que la mort va poder haver-se evitat i van acusar l’Administració de negligència.
Van argumentar en el seu moment que, malgrat existir una alerta per fort vent i temporal, la direcció del parc no va activar el pla d’autoprotecció, no va limitar les activitats, ni va tancar accessos, ni va facilitar informació clara del risc meteorològic als visitants, la qual cosa va impedir a la parella calibrar els perills de continuar la ruta. Van denunciar que els dispositius de rescat no es van mobilitzar amb la celeritat necessària, ja que, segons la seua versió, durant els dos primers dies no es van desplegar tots els recursos malgrat que els joves no van arribar al refugi on tenien la reserva i es va donar la veu d’alarma, i que aquesta demora va reduir les possibilitats de localitzar-los a temps.