Més de 375 anys de saviesa: Quatre veïns d’entre 87 i 98 anys es reuneixen cada dia en una bar de Tàrrega

Quatre veïns de Tàrrega sumen més de 375 anys de vida i cada migdia es reuneixen fidelment al bar Ca l’Àngels de Tàrrega. Allà, entre cafès, infusions i alguna copa de cava, comparteixen un parell d’hores de xarrada i companyia. Són Jaume Serra (87 anys), Francisco Segarra (97), Aurora Sala (97) i Rosita Purgimon (98). Alguns amb bastó o escúter elèctric, d’altres encara amb pas ferm, però tots amb una energia i una lucidesa que encomanen.

Fa gairebé una dècada que mantenen aquesta cita diària. “Abans érem més, però alguns ja se n’han anat”, apunten. Tot i això, ells continuen reunint-se amb la mateixa il·lusió. Han fet del bar el seu racó de trobada, la seua petita plaça de poble dins de la ciutat. Allà els coneix tothom. El seu grup té fins i tot nom: la cuxipandi. “Parlar i riure és el que ens manté vius”, destaquen. Les converses flueixen naturals: “Repassem la vida, expliquem anècdotes i parlem especialment sobre com eren les coses en el passat. De política no, d’això no en volem saber res. 

Tampoc critiquem ningú. Parlem de coses positives, que ja bastant n’hi ha d’això altre”, afirmen. En aquestes tertúlies es barregen la memòria i la saviesa de gairebé un segle. La conversa s’allarga fins que el rellotge marca l’hora de tornar a casa per dinar. “És el moment alegre del dia. Venir aquí i veure’ns. Tots ho esperem amb ganes”, indiquen. Al bar Ca l’Àngels no arreglen el món, encara que ells fan broma dient que ho intenten. “Això sí, de vegades l’acabem d’espatllar una mica”, destaquen entre rialles. Però en el fons, la seua xarrada diària és un petit acte de resistència davant de la solitud i el silenci. Una manera de mantenir viva la memòria de Tàrrega, explicada amb humor, tendresa i uns quants anys d’experiència a sobre.