L’enigma de la ‘manzaneta de pastor’ i la seua absència

A Esplucs, i a la Llitera en general, ja ningú no parla de la manzaneta de pastor, el fruit de l’espí blanc (Crataegus monogina) o mallol, perquè ja no n’hi ha. Aquest arbust ha desaparegut de la zona, com de la major part de la zona plana de la conca de l’Ebre, per l’avenç de l’aridificació impulsada per l’escalfament global.

L’absència de l’objecte pot ser, en qualsevol espai cultural, causa de la desaparició de la paraula que el designa; o de la seua mutació, com va ocórrer amb el regal, que va passar de designar la séquia que portava aigua als camps a fer-ho amb el camp.

Tres veïns d’Esplucs (Llitera), Víctor Bayona, historiador local i president del Cellit (Centre d’Estudis de la Llitera); Maria Alba Faro i Paola Castro, avalats pel filòleg Diego Gibanel, han recollit en un llibre un miler de Palabras moribundas de la localitat per evitar que es perdin. 

La recopilació mostra “com parlaven els nostres avis, pares i en menor mesura nosaltres mateixos” en un poble que “no té una llengua pròpia ni pretén tenir-la” i el lèxic del qual acumula, gràcies a les migracions, influències castellanes, catalanes, andaluses, extremenyes, terolenques i saragossanes, assenyala la introducció. “Totes aquestes persones han anat enriquint amb paraules i expressions el que a Esplucs es parlava, o més ben dit com es parlava”, afegeixen.

“Aquestes expressions i paraules moribundes, potser no desapareixeran si almenys en deixem un testimoni escrit”, plantegen.