Així s’abandona el camp
L’agricultura del Baix Cinca perd en quinze anys un de cada quatre autònoms mentre la superfície conreada augmenta més de 6.000 hectàrees i els assalariats es dupliquen. Uaga alerta de l’avenç dels fons, el declivi de les explotacions familiars i la imposició de preus baixos
Un agricultor cull nectarines durant la campanya de recol·lecció de l’estiu.
El camp no és el que era. I la seua evolució, en la qual les explotacions familiars s’esllangueixen i els models macro amb perfils industrials guanyen terreny, té un escenari emblemàtic al Baix Cinca, on en una mica més d’una dècada (2010-2022) la superfície de cultiu ha augmentat en més de 5.000 hectàrees: 2.203 més d’herbacis i 3.075 més de llenyosos, segons dades de la conselleria d’Agricultura. Aquest procés s’ha donat en paral·lel a una notable destrucció d’ocupació autònoma amb 332 de cotitzadors menys (un descens del 24%) i un vertiginós augment de la mà d’obra assalariada. Són 1.459 persones més, la qual cosa implica un augment del 125%.
El fenomen, en el qual cada vegada més explotacions familiars perden l’autonomia per passar a models d’integració ramadera i agrària o els seus responsables acaben abaixant la persiana per treballar en altres finques o empreses per compte d’altri, replica, gairebé lletra per lletra, el nucli de l’alerta que llança l’organització agrària Uaga en el seu balanç agrari del 2025.
“Si el nou model d’oligopolis empresarials s’imposa en el sector, anirem cap a una agricultura sense agricultors”, ja que “les amenaces per a la supervivència del model i continuïtat de l’explotació agrària familiar són cada vegada més grans”. “La brutal reconversió que s’entreveu convertirà els professionals autònoms i independents en assalariats de les grans corporacions agroalimentàries”, anota.
“És primordial tenir un teixit productiu equilibrat per ser autosuficients i satisfer les necessitats bàsiques d’alimentació de la població”, assenyala en aquest sentit el document, atès que “l’agricultura i la ramaderia exercides directament per homes i dones afavoreixen l’assentament de població en el medi rural, mentre és una garantia de continuïtat de pràctiques sostenibles mediambientalment i de la producció d’aliments de qualitat”.
A aquestes tendències s’afegeixen tres vectors més que castiguen amb especial duresa les explotacions familiars, adverteix Uaga, que vincula “les últimes crisis de preus als sectors de fruita i vi” amb “els símptomes d’aquest canvi de model” en el qual “els més perjudicats per la uberització del camp són els agricultors més professionalitzats, les pimes de l’agro, els que no tenen cap altra font d’ingressos”.
S’hi suma que sovint els magatzemistes “paguen per sota del cost de producció” als agricultors i amb retard. “S’han incomplert els terminis de la llei de la Cadena Alimentària, i les liquidacions arriben mesos després de l’entrega de la fruita als magatzems i amb preus, moltes vegades, per sota dels costos”, afegeix.
El tercer factor se centra en la compravenda de finques rústiques, que “ha experimentat un augment significatiu”, també al Baix Cinca, en “un procés d’especulació que perjudica principalment les petites i mitjanes explotacions, sense recursos per competir amb els grans inversors”.
“Aquest auge en les vendes de terra està liderat per fons d’inversió especulatius que busquen cultius atractius com els llenyosos i la posada en marxa de projectes relacionats amb les energies renovables”, la qual cosa fa que a cop de talonari “estan acaparant les millors finques de regadiu amb el vistiplau del Govern autonòmic”.
En aquest escenari, el mosaic de cultius canvia en “un reajustament varietal del sector” que busca “espècies amb millor comportament comercial i agronòmic”.
De nou el Baix Cinca ofereix la prova del nou, amb una minva de 860 ha de préssec (-16%) i un augment de 1.544 (+146%) i 267 (+34%) d’ametller de regadiu i cirerer.
