Almacelles i Barcelona, dos ciutats unides per la seua història

En poques paraules, podríem dir que l’actual vila d’Almacelles és el fruit de l’aventura repobladora d’uns quants barcelonins il·lustrats del segle XVIII, qui van participar de manera activa a fer reviure un territori erm i dotar-lo de vida amb nouvinguts arribats d’arreu. La Ciutat Comtal, però, hi serà especialment ben present. Tant, que la seva implicació féu avinent la signatura d’un conveni d’agermanament el mes de maig de 2005 entre ambdues ciutats per fomentar, difondre i estudiar aquests lligams històrics tan excepcionals.

De fet, el primer gran referent barceloní fou el mateix fundador i repoblador de la nova Almacelles del segle XVIII: el ric comerciant Melcior de Guàrdia i Matas (1733-1789), membre de pes de la Junta de Comerç de Barcelona, ciutadà honrat de la Ciutat Comtal i Tresorer en Cap de la Reial Audiència de Barcelona. Melcior heretà tota una fortuna i s’encarregà principalment de l’administració de la seva fàbrica d’indianes. Home molt avançat a la seva època, de cultura exquisida i prototipus de personalitat il·lustrada del segle XVIII, s’interessà en tot allò relacionat amb la tècnica i la ciència. Fou fundador de la conferència fisicomatemàtica experimental (1764), presidí la Secció d’Agricultura de la Conferència Física entre els anys 1776 i 1777 i, a més, organitzà l’Escola de les Nobles Arts de la Junta de Comerç de Barcelona. Guanyà l’adjudicació del despoblat d’Almacelles i el rei Carles III li signà la concessió de la plena propietat el 3 de juny de 1773. Un any més tard rebé el privilegi de noble amb el títol de Senyor d’Almacelles i s’establiren les quantitats a pagar per fer-se amo i senyor del terme: més de dues centes mil lliures. Una fortuna per a l’època.

El disseny i planificació de la nova ciutat d’Almacelles es va coure també a Barcelona per encàrrec de Melcior de Guàrdia al més prestigiós dels arquitectes de la capital catalana: en Josep Mas Dordal. Autor –a més del disseny reticular, racional i simètric de la nova vila– del Palau Moja, de la basílica de Ntra. Sra. de la Mercè, de l’ampliació del Palau Episcopal de Barcelona o de l’església de Sant Vicenç de Sarrià, entre altres. L’hisendat barceloní li encarregarà, cap al 1770, la redacció del nou poble a l’estil il·lustrat: carrers rectilinis, amplis, ventilats, de línies clàssiques i formes geomètriques. Un exemple únic que només es duia a terme a les colònies d’ultramar americanes i, curiosament, al nou barri de la Barceloneta.

Melcior de Guàrdia hi aportà altres elements tradicionals pròpiament barcelonins com ara establir la Mare de Déu de la Mercè com a patrona d’Almacelles, fent coincidir l’acte de col·locació de la primera pedra de la nova població el dia 24 de setembre de 1773, o donar-li el nom d’Almacelletes al nucli agregat de la Saira, imitant l’exemple seguit a Barcelona amb la designació de Barceloneta al nou barri sorgit prop del port. La Barceloneta i la nova Almacelles foren obres que s’executaren pràcticament al mateix temps. No cal dir que les semblances entre ambdós projectes eren destacadíssimes. En ambdós casos es conceben viles de nova planta com si fossin taulers d’escacs, amb carrers horitzontals i d’altres de verticals que es creuen, deixant alguns espais amplis centrals per a fer les funcions de plaça Major i encabir l’església. En el cas de la Barceloneta, la de Sant Miquel; i en el cas d’Almacelles, la de la Mercè.

La repoblació de la nova Almacelles, tot i que es nodreix de colons arribats d’arreu de Catalunya, tindrà en els provinents de Barcelona els càrrecs de més pes i responsabilitat en la gestió de la nova població. Serà el cas de la família dels Aldabó Furriols, en qui recaurà la primera alcaldia de la nova Almacelles, designant el Sr. Sebastià Aldabó i Furriols com el primer batlle el 1774. Altres famílies barcelonines que participaran del primer govern municipal foren els Arnó Armengol o els Torras Aldabó. Altres barcelonins il·lustres que hi tindran presència seran els comerciants Jacint Clavell i Albareda (col·lector d’impostos als nous pobladors), Erasme Sabater (administrador del senyor d’Almacelles), Francesc Espar i Auró (important representant dels metal·lúrgics de la Ciutat Comtal del set-cents), Joan Féu (comerciant i fedatari públic), Miquel Serra (notari i testaferro de Melcior de Guàrdia), Andreu Pedrerol (reconegut picapedrer barceloní i col·laborador de Josep Mas) i tot tipus d’artesans: Joan Codina, Narcís Foguet, Magí Rovira, Jaume Mases o Manel Miserachs, entre altres. Barceloní també ho fou el primer apotecari: Ramon Bel.

Passats els primers anys, Almacelles continuarà unida a Barcelona. El segon fill de Melcior de Guàrdia i Matas, en Melcior de Guàrdia i Ardèvol (Barcelona, 1760 - Madrid, 1822) compartí el senyoriu d’Almacelles amb el de l’alcaldia de Barcelona, entre el 1812 i el 1814. A la vista d’aquest disseny urbà, molta gent que avui passeja per Almacelles es pregunta si l’urbanisme reticular d’aquesta vila és una còpia de l’urbanisme de l’eixample barceloní. Res més lluny de la realitat. En tot cas, caldria preguntar-se si és el projecte de l’Eixample qui es va inspirar en el d’Almacelles; ja que quan es van conformar les primeres illes d’aquest nou barri barceloní, els carrers rectes i en forma de tauler d’escacs tan característics del poble segrianenc feia prop de cent anys que ja eren transitats pels seus veïns, en un concepte tan innovador i suggerent com el que li van atorgar il·lustres barcelonins, visionaris i avançats al seu temps.