Els fructicultors esclaten i denuncien magatzems per abusos en els preus
Trenta agricultors obren processos de la cadena alimentària per obligar-los a entregar la fruita sense contracte ni taxació. Els expedients afecten empreses assentadores de Lleida i d’Osca
Els agricultors del Baix Cinca han decidit defensar els seus drets amb la llei de la Cadena Alimentària.
Els agricultors del Baix Cinca han esclatat a causa del que qualifiquen com inèrcies abusives de les empreses assentadores i de la indústria, i han començat a presentar contra diverses d’aquestes, tant de Lleida com d’Osca, denúncies per vulnerar la normativa de la cadena alimentària davant de l’AICA (Agència d’Informació i Control Alimentaris) del ministeri d’Agricultura i, segons el domicili social dels magatzemistes, davant de les conselleries del ram de la Generalitat i del Govern d’Aragó.
Només el despatx Mas Farré Abogados, de Montsó, tramita quinze demandes administratives d’aquest tipus. Paral·lelament, organitzacions agràries com Uaga han rebut un volum similar de requeriments d’afiliats per posar en marxa processos similars.
Les denúncies, que es concentren en àmbits com la cirera, la pruna, el préssec, la pera i la poma, a més de l’ametlla, posen sobre la taula l’habitualitat amb què en el sector agrari, i especialment en l’àmbit de la fructicultura, es vulneren diversos dels principis bàsics d’una relació mercantil: absència de contracte, inexistència en molts dels que s’arriben a firmar del càlcul dels costos de producció per evitar la venda a pèrdues i, també, incompliment dels terminis de pagament.
Els procediments de la llei de la Cadena Alimentària són un dels compromisos que les organitzacions agràries van aconseguir arrancar a les administracions amb les mobilitzacions del 2019.
Les infraccions i les consegüents sancions per l’incompliment de les obligacions que estableix la llei de la cadena alimentària s’estructuren en tres nivells: la falta de contracte escrit, l’absència dels continguts obligatoris com el preu i els terminis, pagar fora de data i no comunicar a l’agricultor les modificacions de l’acord es considera falta lleu i comporta multes de 250 fins a 3.000 euros, mentre que no formalitzar els contractes o pagar per sota del cost de producció seria una falta greu, amb multes de fins a 100.000 euros. Són molt greus, amb sancions de fins a un milió, les reincidències en infraccions greus.
Paral·lelament, la normativa inclou la publicació de les sancions a les empreses, amb l’especificació del tipus d’infracció i la quantia de la multa.
“El repte és obtenir un recorregut judicial i rescabalar les víctimes”
“La llei de la Cadena Alimentària és una normativa a què li falta publicitat o promoció. Hauria de ser més coneguda”, explica Juan Mas Farré, advocat del despatx que està tramitant quinze demandes d’agricultors de la Franja contra magatzems i indústries per abusar en les transaccions. “Ens trobem en la via administrativa, en la qual hi pot haver sancions per a les empreses infractores, però el repte és aconseguir que hi hagi un recorregut judicial perquè els perjudicats puguin ser rescabalats”, assenyala el lletrat, que compara aquest tipus de procediments amb els que es donen en casos d’abusivitat, com els de les clàusules terra. En aquest cas, anota, la part dèbil és l’agricultor, que “de vegades es veu en la necessitat d’agafar els diners que li ofereixen per evitar una situació d’insolvència i perquè sap que, si no, al final no cobrarà de ningú”.
