PROVEÏMENT
Demanen un límit legal del nitrat inferior al que ja dona l’aigua de boca de 52 pobles de Lleida
Greenpeace alerta que la xarxa pública d’un de cada cinc municipis lleidatans ha registrat positius de més de 6 mg/l. La llei permet més concentració a la xarxa de l’aixeta que als rius i aqüífers
Equip de detecció de nitrats d’ús ciutadà i amb aplicació per a mòbil.
“La presència de nitrats a l’aigua se’ns n’ha anat de les mans”, adverteix Luis Ferreirim, coordinador de la campanya de Ramaderia de l’organització ecologista Greenpeace, que ahir va llançar una alerta sobre l’elevada presència d’aquest residu a les xarxes d’aigua de boca i va demanar reduir l’actual límit d’alerta de 50 mg/l a 6 mg/l. Això, segons els últims treballs científics, evitaria l’exposició de la població a un contaminant que afavoreix particularment el càncer colorectal. Van superar aquest nivell de 6 mg/l 52 municipis de Lleida el 2024. “El límit de 50 mg/l és un valor desfasat” per a les xarxes d’aigua de consum humà, destaca Ferreirim.
El panorama resulta entre paradoxal i kafkià a l’Estat espanyol, on el decret 47/2022 estableix el límit legal per considerar afectada per nitrats l’aigua d’un aqüífer en 37,5 mg/l (un 25% menys que per a l’aigua de boca) i el situa en 25 mg/l (la meitat) en rius i llacs. L’OMS (Organització Mundial de la Salut) proposa rebaixar a 3 mg/l el límit dels nitrits, el derivat del nitrogen ramader que generen els vegetals al processar l’original.
Les dades de les anàlisis de l’aigua de boca que centralitza el ministeri de Sanitat, del 2024, només registren un episodi de contaminació d’aigua de boca amb més de 50 mg/l. Es va donar a Bassella, amb un màxim de 115 i una mitjana de 46,4. La Floresta, amb un màxim de 44, va superar el límit dels aqüífers. Cinc municipis més (Cervera amb , Sarroca de Bellera, les Oluges, Odèn i Isona i Conca Dellà) van depassar el dels rius i llacunes, quatre més (Artesa de Segre, Castelló de Farfanya, Vila-Sana i Llimiana) es van quedar a prop i 41 més van passar els 6 mg/l.
“Només vam poder avisar la població perquè no begués aigua de l’aixeta, res més”, explica l’alcaldessa de Bassella, Cristina Barbens. L’origen dels nitrats, que no han tornat a aflorar, era una presa de la xarxa local (n’hi ha 5) que capta el cabal al pantà de Rialb, el nivell del qual va caure aquell estiu. “No teníem cap altra opció per treure aigua”, va afegir.
Quadre de situació
Entre 11 mg/l i 24 mg/l. Alàs i Cerc, Artesa de Segre, Castell de Mur, Castelló de Farfanya, Guissona, Llimiana, Montferrer i Castellbò, Os de Balaguer, Ponts, Salàs de Pallars, Talarn, Talavera, Tremp, Vilanova de Bellpuig, Vilanova de Meià i Vila-sana.
De 6 mg/l a 10 mg/l. Alcanó, Almatret, Bovera, el Cogul, els Torms, Es Bòrdes, Foradada, Fulleda, Gavet de la Conca, Granyena de les Garrigues, Guimerà, Ivorra, l’Albagès, l’Albi, la Pobla de Cérvoles, la Pobla de Segur, les Avellanes i Santa Linya, Llardecans, Naut Aran, Navès, Peramola, Prats i Sansor, Ribera d’Ondara, Ribera d’Urgellet, Riu de Cerdanya, Sarroca de Lleida i Sunyer.
Rius afectats. Estan afectats per nitrats el Segre a Balaguer i Lleida, el Llobregós a Ponts, el Sió a Balaguer, l’Ondara a Cervera, el Corb a Vilanova, i la Noguera Ribagorçana al tram final.
Zones vulnerables. Sumen 555 km2 a la Clamor Amarga, 98 a la Cerdanya, 4.476 més que inclouen àrees de les Garrigues, el Segrià, l’Urgell, la Noguera, la Segarra, el Pla d’Urgell i el Pallars Jussà i una zona de 86 que afecta el Solsonès.
L’aigua de l’aixeta. La normativa comunitària i estatal situa en 50 mg/l el límit de presència de nitrats a l’aigua de les xarxes de subministrament urbà a partir del qual s’ha d’alertar la població perquè deixi de consumir-ne.
Els rius i llacs. El límit es redueix a 37,5 mg/l per a les aigües subterrànies i a 25 mg/l per a les masses superficials com els rius, els llacs i les llacunes. Si se superen aquests nivells se les considera masses afectades per la presència de nitrats.
