Un Set cabalós recupera el seu curs

Les intenses pluges del cap de setmana del 6 al 8 d’aquest mes a la zona de Sant Miquel de la Tosca, on naix el riu Set i que van superar els 90 litres per metre quadrat a la Pobla de Cérvoles, el Vilosell i l’Albi, han fet que el seu cabal augmenti sensiblement, fins a un nivell que no s’havia vist en anys. També han posat de manifest la necessitat d’actuar en el curs amb urgència, ja que no està correctament delimitat i ni conservat, segons els experts. De fet, el riu no consta en l’actual Pla Hidrològic, que gestiona tots els cursos fluvials de la conca de l’Ebre del 2022 al 2027. És una situació que haurà de corregir el futur pla 2027-2033. Precisament, la conselleria de Territori ha licitat el projecte de recuperació ambiental i ecològica del Set al tram d’Alfés a Sudanell, d’uns 9 quilòmetres, i a la seua desembocadura al riu Segre, amb una inversió que s’acosta als 60.000 euros. El riu té una longitud de 45 quilòmetres des del naixement a la Serra de la Llena fins al Segre i travessa el Segrià i les Garrigues.

Segons el professor de la UdL Antoni Palau, doctor en Química, Física i Ciències Ambientals i expert en gestió de sòls i aigües de la UdL, el Set és un riu molt maltractat i vinculat a les obres i l’entorn del pantà de l’Albagés, dins del sistema de regadiu del Segarra-Garrigues. El projecte que la Generalitat vol abordar se centra en la neteja i definició de les riberes. El principal objectiu és erradicar la vegetació exòtica i invasora, com la canya americana, que durant anys ha anat conquerint les vores del riu fins a deixar el curs indefinit; i potenciar el creixement de la flora autòctona.

Palau va incidir que el riu, fora del Pla Hidrològic de l’Ebre fins a la redacció del nou el 2027, no té cabal ecològic establert. “Se suposa que el nou pla l’hi haurà d’assignar.” Segons els veïns i agricultors de la zona, s’ha caracteritzat per anar sec la majoria del temps. “El seu estat de conservació no arriba a bo, per la qual cosa necessita un pla de manteniment quan se li assigni un cabal ecològic”, va indicar Palau.

D’altra banda, rep les aigües residuals de pobles sense depuradora com Cervià, l’Albi, la Pobla de Cérvoles o el Vilosell que van directament a l’embassament de l’Albagés, per la qual cosa serà necessari incidir en el seu tractament, sobretot si el pantà s’utilitza per donar aigua de boca als pobles de la Mancomunitat d’Aigües de les Garrigues. Palau va posar èmfasi a recuperar les antigues peixeres del curs pel seu valor ecològic. Des del Segarra-Garrigues asseguren que, en l’actualitat, al pantà de l’Albagés entra el mateix cabal pel riu que pel canal principal amb aigua procedent del pantà de Rialb, en concret 7 m3/s. En pocs dies l’embassament ha augmentat les reserves. Ja superen els 26 hectòmetres cúbics i es preveu que a l’abril, arran del desglaç, superi el 50 per cent de la seua capacitat, que és de 80 hm3.