Més del 20% dels veïns de quinze municipis de Lleida ha emigrat cap a l’estranger

Més del 20% dels veïns de quinze municipis de Lleida ha migrat a l’estranger i resideix en altres estats, segons les dades del Padró d’Espanyols Residents a l’estranger actualitzades a l’1 de gener que ahir va difondre l’INE (Institut Nacional d’Estadística).

En 32 municipis més la taxa supera el 10%, i en uns altres set els migrants equivalen a més d’un 10% dels residents locals. Aquests 54 municipis suposen entre la quarta i la cinquena part (23%) dels de la demarcació, el conjunt del qual té empadronats fora un total de 25.597 persones, un 5,31% del total. Són 5.189 més que el 2019, l’any previ a la pandèmia de la covid.

Aquesta realitat, que té el seu extrem oposat en els únics cinc municipis (el Cogul, els Omellons, els Torms, Llobera i Sant Guim de la Plana) dels quals no hi ha cap veí empadronat a l’estranger, és més freqüent a les zones del Pirineu i a les de mitja muntanya de la Noguera i el Solsonès. De fet, l’únic lloc del pla que apareix als primers llocs és, amb un 24,15% del padró (93 de 385) a l’estranger, Almatret, al seu torn l’únic del Segrià considerat zona de muntanya per la seua altitud de 462 metres sobre el nivell del mar.

Els cinc municipis amb més percentatge de veïns residents a l’estranger són, a més d’aquest, Alòs de Balaguer (31,3%, 54 de 172), Bausen (39,3%, 27 de 89), Abella de la Conca (26,7%, 57 de 213) i Vilanova de Meià (23,8%, 150 de 629).

“No sé d’on surten aquestes dades. Sens dubte, gent del poble no és. No hi ha tanta gent que se n’hagi anat a viure a l’estranger”, assenyala Lluís Soldevila, alcalde d’Alòs de Balaguer.

El flux, en realitat, sembla respondre als moviments de nous pobladors que no s’acaben d’assentar. “Hi ha bastants pisos de lloguer en els quals solen instal·lar-se estrangers que de vegades tramiten el reagrupament familiar i després viuran a altres països. Hi ha moviments d’aquest tipus però no podria concretar les xifres”, explica Soldevila. “De vegades ens truquen a l’ajuntament perquè se n’han anat però no s’han desempadronat i cal regularitzar la seua situació”, anota.

La inscripció al padró, restringida a ciutadans amb nacionalitat espanyola i per a la qual s’exigeix presentar el DNI o el passaport, permet anar renovant documents com aquests últims, rebre assistència consular i mantenir el dret a votar en les diferents eleccions.

Un senegalès de Lleida recorre a l’ADN per agrupar els quatre fills

Un senegalès establert a Lleida i amb papers de residència en regla ha hagut de recórrer a l’ADN per demostrar que els seus quatre fills ho són i per obtenir l’autorització per reagrupar-los. El consolat espanyol a Dakar havia tombat els tràmits al·legant la “baixa fiabilitat del Registre Civil” i després de posar en dubte “l’autenticitat i fiabilitat de la documentació” presentada per activar el procés. Això, afegia en la seua resolució, “fa dubtar de la veracitat de la filiació i del propòsit del reagrupament”. Tanmateix, una prova d’ADN efectuada al setembre per un laboratori acreditat “conclou que la paternitat del reagrupant respecte dels quatre menors resulta acreditada”, la qual cosa ha portat el Tribunal Superior de Justícia de Madrid a revocar la resolució del Ministeri d’Afers Estrangers que va denegar el reagrupament de la família. Imposa 500 euros de costes a l’Administració.