Els titelles alcen el teló

Aquest any ens hem currat molt la programació. Som afortunats de comptar amb molts amics, i les companyies tenen ganes de venir, s’ajusten molt”, explica Eva Paricio, de Los Titiriteros de Binéfar, responsables de la direcció artística d’Imaginaria, el festival de titelles que organitza l’ajuntament de Binèfar. Aquesta tarda s’alça el teló de la 13a edició amb un intens programa que inclou 37 representacions i tallers després de l’obra inaugural (La selva del león), a les 19.00 hores i a càrrec del grup del taller ocupacional Nazaret, i a la qual seguirà la inauguració del teatret amb forma de granota del carrer Torno.

“Serà una escultura habitable, una llar de titelles amb forma de granota, com la mascota d’Imaginaria, que deixarà empremta tot l’any”, assenyala Paricio, que crida l’atenció sobre com el festival ha arrelat després de dotze edicions. “És una festa i és 100% cultura, i això és meravellós. El públic fa Imaginaria cada vegada més seua i ve gent a les cases”, anota, com ocorre a les festes, la fira i coincidint amb cites com el FAT, la mostra local de rock.

Algunes dades corroboren que el programa, que inclou representacions a l’aire lliure i en espais tancats, resulta potent: ahir ja no quedaven entrades per a sis de les dotze convocatòries de pagament o amb aforament limitat.

“Tot el que fem és per a tots els públics, i a més hi ha espectacles dirigits a públic específics”, assenyala Paricio, que ironitza sobre la creença postmoderna de l’audiència d’aquest art escènic: “Ja es va començant a saber que també hi ha titelles per a adults.”

Nominacions Max

En aquesta edició intervenen dos companyies nominades als Premis Max, el principal guardó de l’àmbit teatral de l’Estat espanyol. Ganso&Cia, que atansa els nens al Hamlet de Shakespeare a Welcome, I’m sorry, opta al guardó al millor espectacle de carrer, mentre que La maestra d’Anita Maravillas, en aquest cas reservada per a un dels passis escolars, és candidata en els apartats de millor representació infantil, peça musical i il·luminació. N’hi ha més de primera línia, com Saeta, amb la qual Javier Aranda viatja per tercera vegada al certamen.

El programa es completa amb un taller d’interpretació amb Mosaico Cultural, un altre de personatges de paper amb Trapustero Teatro (Marcos Pena) i un de cometes amb Cal y Canto. “La cultura no és només expositiva, sinó també d’estar dins, i els tallers són perquè la gent s’hi impliqui”, anota Eva Paricio.

El guinyol és un art escènic sovint alineat amb la sàtira, en el qual l’aparent violència resulta ser un instrument de catarsi i que ha estat practicada per algunes de les plomes de més prestigi de la literatura hispànica: un nobel com Jacinto Benavente va traduir de l’anglès i va estrenar a Madrid el 1912 Las diabluras de Polichinela, Valle Inclán va escriure Los cuernos de don Fiolera i Federico García Lorca va redactar diversos llibrets, entre aquests el mític Títeres de cachiporra. Tragicomedia de don Cristóbal y la señá Rosita.

La programació inclou demà el Retablillo de títeres y cuentos de Rodorín i diumenge Pulcinella Txio-Txinella de Zurrunka Teatro, a més de l’exposició Hagamos títeres de cachiporra, visitable cada tarda a l’ajuntament en horari de cinc a vuit.

El titella de guant o putxinel·li, personatge central

La tretzena edició d’Imaginaria té com a personatge central el titella de guant o de putxinel·li. “Paco Paricio sempre explica que el titella de guant és el primer que veiem: és la mà dels pares amb els cinco lobitos o el zing-zing. Aquest és el primer teatre que veiem, i és de guant”, explica Eva, la seua filla i companya a Los Titiriteros de Binéfar, responsables de la direcció artística d’Imaginaria.