Segre i Nogueres afronten una caiguda crítica dels cabals pel canvi climàtic

“La sequera del 2022 i 2023 va suposar un aprenentatge. Va ser un cop important en el qual es va veure que era possible quedar-se sense aigua, i el gran aprenentatge va ser la importància de tenir sistemes eficients de reg”, explica Miguel Ángel García Vera, cap de l’Oficina de Planificació de la CHE (Confederació Hidrogràfica de l’Ebre), que acaba d’actualitzar el Pla de Sequera de la conca després d’un procés de participació iniciat fa gairebé 40 mesos.

Aquest document inclou una sèrie d’estimacions sobre l’evolució del canvi climàtic i els seus previsibles impactes que situa la demarcació de Lleida davant d’una caiguda crítica de la disponibilitat d’aigua que es donarà de manera simultània a un augment de la demanda, principalment la dels vegetals per una major evapotranspiració, provocada per l’augment de les temperatures.

Aquests estudis pronostiquen “una freqüència més alta de sequeres” amb episodis de dos a cinc anys de durada, un augment de les temperatures de 2,5º a 5,5º en el que queda de segle i “amb onades de calor extremes molt més freqüents” que afectaran “uns sistemes hídrics creixentment vulnerables” per la confluència de quatre minves: la humitat en el sòl, la recàrrega dels aqüífers (plourà menys i de forma més irregular), el vessament supercial i els cabals circulants.

“Les sequeres de dos i cinc anys de durada seran més freqüents (menor període de retorn per a un mateix dèficit) a partir del 2040”, adverteix el document, que ofereix forquilles de reducció del vessament del 7,04% al 14,12% per a les conques del Segre i la Pallaresa i del 7,36% al 16,16% per a les de la Ribagorçana i l’Éssera en el que queda de segle, amb rangs del 3,06% al 8,9% i del 0,27% al 6,99%, respectivament, en el que queda de dècada i la següent.

“La previsió és que hi hagi una reducció de les aportacions” i una freqüència més alta dels fenòmens extrems com avingudes i sequeres, explica García Vera, que crida l’atenció sobre “la necessitat que tots els usuaris sàpiguen que això pot arribar i cal tenir previst com s’aprofitarà l’aigua en aquestes circumstàncies. Els que no hi estan habituats n’han de prendre consciència”. Es refereix, en concret, a la necessitat de disposar per part de cada usuari de plans de contingència. Això evitaria escenaris com els que es donen al Canal d’Urgell, el tall d’aigua per al reg de cereals, hortalisses i farratges del 2023 del qual està pendent del criteri dels tribunals. El catàleg de mesures proposa harmonitzar la gestió del Segre i la Pallaresa (permet regar 25.000 ha de les 70.000 de l’Urgell des del Canal Principal i l’Auxiliar) des de la situació d’alerta i, en emergència, mobilitzar els 91 hm3 morts pels usos hidroelèctrics de la Pallaresa i garantir una reserva per a proveïments a Rialb.