La casa pairal del romànic pirinenc
El rescat de la campana de Santa Maria d’Erillcastell activa la recuperació del temple després del que va florir l’art ribagorçà. El Pont de Suert avança en la rehabilitació dels seus temples
La campana serà estudiada i datada abans d’exposar-se a la Col·lecció d’Art Sacre de la Ribagorça. - AJ. DEL PONT DE SUERT
“La recuperació té un important valor simbòlic. Ha servit per evidenciar la necessitat urgent d’actuar sobre el conjunt i ha contribuït a reforçar una sensibilitat cada vegada més present al territori cap a la conservació del patrimoni cultural”, assenyala l’alcaldessa del Pont de Suert, Iolanda Ferran, sobre el rescat dimecres passat pels Agents Rurals de la campana de Santa Maria d’Erillcastell, que portava temps als peus del campanar després de desprendre’s. L’operació és “un símbol de la voluntat col·lectiva de recuperar un llegat històric que sentim com a propi i no volem perdre”, afegeix.
La campana, que va ser fosa l’any 1849 i dedicada a Santa Bàrbara, alertava els veïns de tempestes, calamarsades i incendis des del campanar octogonal de tres plantes que corona la reforma barroca del temple romànic.
L’església original, documentada des del segle XII, s’integra al conjunt d’Erillcastell, el feu de la família Erill, nucli irradiador del romànic de l’Alta Ribagorça i peça clau, pels vincles amb els comtats de Pallars i de Ribagorça, en l’aliança que va gestar la Corona d’Aragó.
“No es pot afirmar amb certesa que Santa Maria fos el primer temple aixecat pels Erill”, anota Ferran, encara que “sí que forma part inseparable del conjunt d’Erillcastell”. El castell data del 1022, més de mig segle abans de la consagració de Sant Joan de Boí (ara Patrimoni de la Humanitat) el 1079. “La seua importància és no només artística sinó sobretot històrica. Sense Erillcastell i l’activitat desenvolupada pels Erill a l’edat mitjana resulta impossible entendre la configuració del llegat romànic de la comarca.”
Potenciar el ròmanic
Això situa Santa Maria, sense ús des del 1970 i la declaració del qual com a BCIN (Bé Cultural d’Interès Nacional) està en tràmit des del març, com “un dels temples prioritaris en les actuacions de conservació” que el consistori impulsa, en col·laboració amb el bisbat de Lleida, per potenciar el romànic.
“Continua sent un dels testimonis històrics més importants de la comarca” i “és necessari actuar amb urgència per evitar una degradació irreversible”, anota.
Un equip de tècnics format per un arquitecte, un arqueòleg i un historiador ha finalitzat la diagnosi i la planimetria (amb drons) del temple per elaborar un projecte de rehabilitació amb què el consistori espera optar aquest mes als ajuts de Cultura. Obtenir-les li permetria iniciar la intervenció l’any que ve i actuar sobre l’estructura el 2028.
“La recuperació de la campana és una manera simbòlica de començar a intervenir i, alhora, de generar consciència sobre la necessitat urgent de conservar” el patrimoni, apunta l’alcaldessa.
