La muntanya de Llessui acull més de 1.800 caps de bestiar per pasturar durant l'estiu: un sol vaquer se'n farà càrrec

La muntanya de Llessui, al Pallars Sobirà, s'ha convertit en un dels principals destins de la transhumància catalana. Aquests dies han arribat a la zona més de 1.800 caps de bestiar —entre vaques i cavalls— procedents de diferents comarques pirinenques i prepirinenques. Albert Baqueró serà l'encarregat de gestionar durant gairebé quatre mesos tot aquest ramat en solitari des d'una cabana situada a uns 2.000 metres d'altitud.

Ramaders del Pallars, la Cerdanya, el Ripollès, el Berguedà i el Solsonès han triat aquesta muntanya per les seves característiques favorables: gran extensió sense massa forestal, abundància d'aigua, bon maneig del bestiar i pastures de qualitat. La reducció del nombre de ramaders d'extensiu, que ara gestionen ramats més grans, ha obligat molts d'ells a buscar espais de pastura fora dels seus municipis d'origen. El trasllat dels animals es fa majoritàriament amb camió, tot i que alguns ramaders mantenen la tradició de fer-ho a peu.

Els propietaris del bestiar confien que les condicions meteorològiques durant juliol i agost permetin el creixement de l'herba i que els animals puguin romandre a la muntanya fins a principis d'octubre.

La feina d'Albert Baqueró a la cabana del vaquer

Albert Baqueró porta vuit anys exercint com a vaquer a Llessui, des que va prendre el relleu de l'anterior responsable. La seva tasca consisteix a cuidar el bestiar i vigilar que es mantingui en bon estat de salut, assegurar-se que els animals no surtin del perímetre establert, gestionar les pastures i comunicar qualsevol incidència als propietaris. Durant gairebé quatre mesos, viurà de manera permanent a la cabana del vaquer situada a la muntanya.

Ramaders de la Cerdanya i el Berguedà valoren les condicions de Llessui

Albert Sobirana, ramader de Montellà, fa tres anys que trasllada animals a aquesta muntanya. Explica que han crescut amb animals i necessiten buscar altres espais fora del seu municipi per passar l'estiu. Sobirana assenyala que "a molts indrets del país cada cop hi ha més bosc" i que "les muntanyes per pasturar cada cop estan pitjor". De Llessui destaca que "és oberta, sense arbres i amb molta aigua".

Pere Rosell, també de Bellver de Cerdanya, trasllada els seus animals amb camió per raons logístiques. Jorge Vartolomei, un dels camioners que fa el transport, explica que el recorregut de 100 quilòmetres pot durar unes quatre hores. "Són carreteres de muntanya amb molts revolts que has d'anar molt a poc a poc pel benestar dels animals", ha indicat.

Marta Pons, ramadera de Berga, valora especialment la feina del vaquer. No totes les muntanyes on es puja bestiar compten amb un vaquer permanent durant l'estiu, cosa que obliga els ramaders a fer diversos viatges. Pons assegura que més d'un cop durant la temporada es desplacen fins a Llessui per ajudar Albert Baqueró.

La transhumància a peu, una tradició en perill

Casualment, Baqueró és un dels pocs ramaders que encara trasllada el ramat a peu fins a la muntanya. Per a aquest jove, aquesta pràctica representa "un patrimoni cultural i una tradició" que cal preservar. Tanmateix, la realitat mostra que cada cop són menys els ramaders que fan la transhumància caminant. Baqueró estima que només un 5% dels ramaders pugen les vaques, vedells o cavalls a Llessui a peu, ja sigui per la muntanya o per la carretera.

Més de 4.000 ovelles completen el bestiar estival

La muntanya de Llessui també acull durant els mesos d'estiu més de 4.000 ovelles procedents d'una dotzena de ramaders. Aquests ramats s'agrupen a començament de juliol i un sol pastor s'encarrega de cuidar la ramada. Entre vaques, cavalls i ovelles, aquesta muntanya pot arribar a acollir uns 6.000 caps de bestiar durant la temporada estiuenca.