Un bus per a l’Ariadna: Una mare de Rivert denuncia les dificultats de la seua filla per assistir al centre ocupacional on té plaça, a Tremp

Viure en un poble aïllat del Pirineu de Lleida pot ser una experiència agredolça: els veïns es desperten cada dia en un entorn privilegiat i gaudeixen d’un ritme de vida diferent al de la ciutat, però també pateixen “una oferta laboral escassa, carreteres en mal estat, dèficit en les comunicacions i escassetat de transport públic”. És la queixa de Costanza Sampablo, una veïna de Rivert (Conca de Dalt) que ha patit les dificultats que la seua filla Ariadna, amb una discapacitat, va haver de superar tot el curs passat per anar i tornar del centre ocupacional d’Alba Jussà de Tremp, on té una plaça pública assignada que, segons la mare, li dona “l’oportunitat de relacionar-se amb altres persones amb discapacitat, fer activitats i sortir de casa”.

Fer els 33 quilòmetres d’anada i tornada entre Rivert i Tremp ha estat, segons Sampablo, una calvari malgrat que la seua filla podia utilitzar “de manera extraordinària” el transport públic escolar gratuït –costejat per la conselleria d’Educació i coordinat pel consell comarcal del Pallars Jussà– per als alumnes que fan l’escolarització obligatòria fora del seu municipi.

Segons la mare, aquesta possibilitat es va aconseguir a través de les gestions fetes per Alba Jussà, però venia acompanyada d’una única condició: la seua filla podria utilitzar aquest transport “sempre que els horaris coincidissin”.

No obstant, segons Sampablo, aquest requisit era impossible de complir a la pràctica. “El bus que surt de Rivert només la portava fins a Salàs de Pallars, ja que els escolars del poble estudien a la Pobla de Segur”. Una vegada allà, segueix la mare, “ja no podia agafar l’autobús escolar entre Salàs i Tremp perquè li denegaven l’entrada”. L’Ariadna, de 36 anys, havia d’agafar un bus de línia per arribar al centre ocupacional.

La tornada era encara més complicada. Els horaris de la línia convencional entre Tremp i Salàs i els del bus escolar fins a Rivert no coincidien “per només 15 minuts, i no l’esperaven”, explica Sampablo, que reclama més coordinació en el transport disponible al Jussà per “garantir un dret fonamental” de la seua filla que, segons apunta, està recollit en el Codi d’Accessibilitat de Catalunya.

“Aquesta norma integra les condicions d’accessibilitat universal, física, sensorial i cognitiva en els àmbits de més impacte de la vida diària, com l’accés als mitjans de transport per carretera”, conclou Costanza Sampablo.

“No demano que el consell comarcal o Educació garanteixin un lloc en el transport escolar a l’Ariadna, perquè ella ja no va a l’escola. En tot cas, seria la conselleria de Drets Socials i Inclusió la que ens hauria de donar una solució”, opina la mare de la jove, que demana que les institucions “no s’oblidin” de les persones amb discapacitat que viuen en pobles on no hi ha transport públic –almenys dos famílies més viuen una problemàtica al Jussà: una a Basturs (Isona i Conca Dellà) i l’altra a Estorm (Sant Esteve de la Sarga).

“Què passarà amb la meua filla quan els nois de Rivert acabin l’institut?”, es lamenta.

La situació ja va ser del tot insostenible al final del curs escolar, ja que el centre ocupacional va seguir obert fins al 15 d’agost. “La malaltia d’un altre dels meus fills m’obliga a traslladar-me sovint a Barcelona, per la qual cosa, malgrat que l’Ariadna té un grau de prou autonomia per quedar-se sola a casa, si jo no hi soc no podrà continuar assistint al centre ocupacional perquè som una família monoparental.”

Per la seua part, el president del consell comarcal del Pallars Jussà, Ramon Jordana, va assegurar que desconeixia aquest cas particular i que l’ens comarcal no ha rebut cap queixa en aquest sentit, però va indicar que “a l’haver-hi diverses administracions implicades” l’assumpte s’haurà de tractar també amb Educació per trobar-hi una solució.