Jordi Nistal i Refart: “L'Alt Urgell va viure la Guerra Civil com una zona de rereguarda”

L’historiador Jordi Nistal acaba de publicar la seua tercera obra, dedicada al front del Pallars durant la Guerra Civil: El front del Pallars i la vida republicana de l’Alt Urgell. Aquest llibre arriba després del que va dedicar als setanta-cinc anys de l’institut Joan Brudieu de la Seu, on va ser professor d’història i de geografia, i del primer que va dedicar a la contesa al Pirineu: El camp de treball de la falç i el martell, sobre un camp de treball republicà que hi va haver a Montferrer.

Expliqui-me’n més, sobre l’argument del llibre.

Estudia l’últim any de la Guerra Civil a l’Alt Urgell, entre l’arribada del front militar del Pallars, a finals del mes d’abril de l’any 1938, fins a la retirada republicana i el final de la guerra, que va tenir lloc el dia 10 de febrer de l’any 1939. És un període en el qual la comarca es converteix en zona de guerra, amb el protagonisme de l’exèrcit republicà, que té efectes en totes les esferes de la societat civil.

Són deu mesos de presència de militars a l’Alt Urgell. Com ho viuen els veïns?

A la comarca se situa la immediata rereguarda i això provoca que tot, absolutament tot, estigui supeditat als militars. Hi ha una autèntica militarització de tota la vida, tant l’econòmica com la social. Els militars passen a convertir-se en el poder dominant. Feia falta mantenir els batallons dispersos pel territori. El racionament ja era present des del 1937, però ara s’intensifica i els militars requisen tot allò que troben, tant de cases particulars com d’edificis públics.

I prenen edificis?

Per descomptat. El Seminari Conciliar de la Seu, per exemple, s’estableix com a escola de capacitació de comandos a partir del 1938. Llavors fan fora els 800 alumnes que hi havia, que són desplaçats i ja no tornen més. Panificadores, forns, fusteries i fins i tot sucursals de banc, tot està al servei de l’exèrcit.

Explica nombrosos detalls.

Sí. Abordo la vida al front de combat des de la memòria dels soldats que el van viure. He aprofitat l’oportunitat d’atansar-me a les persones que ho van viure, per això incloc els relats dels combatents: la sanitat, la vida social i econòmica a la rereguarda. També dedico tot un capítol a la Seu d’Urgell. A l’acabar, tracto l’ofensiva final franquista, la retirada republicana i els seus efectes. Hi va haver bombardejos de l’aviació, violència i saquejos.

Hi va haver combats a prop?

Els familiars recordaven molt el combat de Sant Joan de l’Erm. Però jo crec que el més significatiu va ser el que hi va haver just darrere del pic de l’Orri, molt a prop de les pistes d’esquí de Port Ainé, a la zona de Pedres d’Auló. L’objectiu de les tropes republicanes era recuperar la Noguera Pallaresa, on havien quedat les centrals hidroelèctriques que proveïen Barcelona i la indústria de la guerra. Estem parlant del maig del 1938.

Va ser un treball complicat el de recopilar tota la informació per relatar aquests fets?

Portava treballant en el llibre quatre anys. He parlat amb molts familiars, sobretot fills que recorden totes aquelles batalles que els havien explicat els seus pares. Però també he realitzat un treball ardu de consulta d’arxius en els quals es conserva molta documentació sobre la repressió republicana. Són espectaculars els fons que es conserven a l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell, a l’Arxiu Històric Nacional, al General Militar d’Àvila i l’Arxiu Històric de l’Exèrcit de l’Aire.