Marc Bonastre Riu: «Ser músic fix a La Scintilla és un somni»

Ha estat vinculat a la música des de sempre?

Sí, vaig començar amb tan sols 9 anys a l’Escolania de Montserrat i després vaig continuar els meus estudis musicals centrant-me amb l’oboè als conservatoris de Cervera, Lleida i Palma de Mallorca per després anar ja a Suïssa. Estic a Berna des de fa 16 anys en què he estudiat tres màsters i dos postgraus. A part d’estar estudiant, he estat tocant en diferents orquestres com a freelance, especialment amb La Scintilla.

I ara, amb 38 anys, ha aconseguit plaça fixa a La Scintilla.

Sí, al maig per unanimitat van votar que em contractaven com a músic fix a La Scintilla, l’orquestra barroca de l’Òpera de Zúric. Allà tenen la plantilla de modern i després aquests últims ofereixen concerts i òperes del barroc, clàssic o romàntic, amb tots els instruments històrics de la família de l’oboè. Tocar d’aquesta manera HIP (historically informed perfomance) és la meua especialitat.

Què suposa per a vostè?

Un somni fet realitat, perquè es tracta d’una de les millors orquestres d’Europa, per no dir del món. No m’esperava arribar tan amunt, però demostra que si un estudia i treballa pot arribar a complir els seus reptes.

Deu ser complicat.

Sí, perquè hi ha molt poques places i molts músics preparats. Que es fixin en tu és un honor. Està molt ben pagat, és del millor d’Europa. Si toques un instrument històric et paguen un extra, un altre extra per tocar de primer oboè, et paguen tots els desplaçaments, el temps viatjant... Una cosa a millorar al nostre país.

Com valora l’experiència?

Molt positivament. La resta d’instrumentistes són un deu com a persones, el tracte personal és exquisit i magnífic i hi ha molta companyonia, fet que fa que es treballi molt a gust.

Es quedarà a viure Suïssa?

Haurien de canviar molt les coses perquè tornés a viure a Catalunya. A Suïssa també treballo com a professor al conservatori de Berna impartint classes d’oboè modern i recentment també he començat a dirigir.

Toco tots els instruments de la família de l’oboè de totes les èpoques perquè, amb tot el que vaig guanyant, em vaig comprant instruments, ja siguin originals o bé còpies o rèpliques.

Els col·lecciona?

Sí, actualment tinc una col·lecció àmplia i completa d’instruments originals que combino amb una empresa de canyes. L’instrument més antic que tinc és un oboè barroc original holandès de Hendrik Richters, Amsterdam 1720, fet de banús, ivori (ara ja no està permès) i gravats a les claus de plata.

Com valora la formació musical de Catalunya?

Crec que hi ha molta feina per fer, principalment fa falta una aposta decidida per part dels de dalt. És cert que ara hi ha gent nova i amb ganes, però, per exemple, jo vaig anar a estudiar al conservatori de Cervera perquè a l’Escola Municipal de Música de Tàrrega fins i tot a dia d’avui no hi ha professor d’oboè.

A Suïssa els músics estan molt ben valorats i els professors de música tenen flexibilitat i més facilitats perquè entenen que un professor ha de tocar i, si convé, marxar una setmana de gira, i recuperar les classes l’altra.

Per què creu que és millor a Suïssa?

Perquè els de dalt s’ho creuen i faciliten els recursos necessaris. Al centre d’Europa valoren més la música i la consideren un autèntic art. Penso que poder tocar en orquestres com La Scintilla és com formar part de l’esport d’elit i això t’obliga a entrenar-te, motivar-te i reciclar-te constantment.

Què recomanaria a un jove que vulgui dedicar-se professionalment a la música?

Que segueixi els passos dels seus professors i els seus referents, que sigui insistent amb allò que li agrada i que es vagi posant petites metes. Malgrat això, reconec que és complicat i és necessari estudiar molt, estar sempre en forma i disponible. Per exemple, les passades festes de Nadal estava dinant amb la família a Tàrrega i em va trucar Xavier Puig per anar a tocar a l’Auditori de Lleida amb l’Orquestra Simfònica del Vallès perquè l’oboista titular era a l’hospital i vaig anar a tocar sense gairebé assajar, per això cal estar preparat en cada situació per fer-ho al millor possible. Si aposta per formar-se a l’estranger, com va ser el meu cas, li recomano que aprengui l’idioma i que s’integri, és fonamental.