Poesia maternal de la lleidatana Gemma Casamajó

La periodista i poeta lleidatana Gemma Casamajó (la Portella, 1974) acaba de publicar Com l’oculta flor d’un cactus (Quaderns Crema), un llibre de poesia que aborda els llums i les ombres de la maternitat.

En aquesta obra, l’autora traça un retrat complex, íntim i no sempre fructífer del que suposa ser mare, però també s’inspira en altres experiències, concretament les d’una vintena de dones de generacions diferents de les que va entrevistar.

Casamajó recorda que la maternitat pot ser “ambivalent” amb situacions que poden anar “de l’amor més profund i el gaudi màxim” a la “despersonalització i la pèrdua de llibertat”.

Tot això explicat a través de la poesia, que permet als lectors connectar amb la via emocional “d’una manera molt directa”. En el poemari parla també de les dones que van tenir fills passats els quaranta anys per motius diferents, així com diverses de les dificultats amb què es van trobar. “La flor del cactus representa una mica tot això: és bonica, pot tardar més o menys a sortir, i és al costat de les punxes de la planta”, recorda.