Hisenda posarà el focus en persones amb nivells de vida que no es correspon al que declaren

L’Agència Tributària impulsarà aquest any 2025 el control de persones físiques amb signes externs de riquesa "en clara discrepància" amb la seua renda i patrimoni declarats, mentre podrà el focus en la regularització de les rendes o guanys derivats d’immobles i les "infraretencions" en les rendes d’artistes i esportistes no residents.

Aquestes són algunes de les línies d’actuació destacades que figuren en les directrius generals del 'Pla de Control Tributari 2025', publicades aquest dilluns al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE).

En l’apartat d’investigació i control del frau, es pretén, entre altres accions, intensificar la vigilància sobre operacions que puguin amagar grans alteracions de patrimoni, l’ús fraudulent d’avantatges fiscals dissenyats per preservar la neutralitat de reestructuracions empresarials i l’ocultació dels beneficiaris reals d’operacions econòmiques significatives.

Dins d’aquest enfocament, l’àrea d’Inspecció de l’Agència Tributària inclou una línia específica d’actuació per a aquells contribuents persones físiques que, a diferència dels patrimonis rellevants més convencionals, mantenen una forta asimetria entre el nivell de vida real i el que figura en les declaracions tributàries.

Es tracta de supòsits molt específics, en els quals el contribuent manté un estàndard de vida que no es correspon en absolut amb les rendes declarades o el patrimoni conegut. Per a això, aquestes persones es valen de la utilització abusiva de societats instrumentals per desviar despeses personals, situar en elles actius per al seu ús personal, simular arrendaments de béns i serveis, o encobrir rendes a través de préstecs ficticis.

En aquests casos, el control de l’Agència Tributària se centrarà, entre altres aspectes, en l’anàlisi de les estructures creades, a fi d’atribuir a les persones físiques com rendes l’import de totes les despeses i inversions que, sent del seu gaudi exclusiu, s’estiguin declarant com  despeses deduïbles o inversions de les estructures que han creat amb finalitats defraudatòries.

Factures falses i ús del metàl·lic

Igualment, s’intensificarà el control sobre determinats col·lectius, com el d’aquells empresaris o professionals sense ingressos de targetes quan els pagaments per aquesta via siguin habituals al seu sector, o sobre aquells que simulin una activitat econòmica i emetin factures irregulars, així com especialment en els receptors d’aquestes factures, que obtenen devolucions indegudes d’IVA i generen despeses fictícies.

També s’analitzarà el paper dels inversors que participin en estructures associatives de finançament com les agrupacions d’interès econòmic, canalitzadores de beneficis fiscals. A més, en l’àmbit dels no residents s’impulsarà la regularització de les rendes o guanys derivats d’immobles i les infraretencions en les rendes d’artistes i esportistes.

Control de terminals de venda i criptomonedes

L’Agència Tributària mantindrà també presència en sectors amb alt risc d’existència d’economia submergida. De la mateixa manera, els plans sectorials de visites posaran l’èmfasi en el control de les terminals de venda (TPV) i altres sistemes de facturació al públic, informant de la pròxima entrada en vigor de les noves obligacions relatives als sistemes informàtics de facturació per evitar l’ús del 'software de doble ús’.

Alhora, s’impulsaran actuacions de control sobre contribuents que hagin operat amb monedes virtuals sense declarar les rendes o guanys derivats de la seua tinença i transmissió.

Comerç electrònic, sistemes de pagament virtual i lloguer turístic

En l’àmbit del comerç electrònic a través de plataformes, el present any es podrà aprofitar ja per a actuacions de control la nova informació sobre pagaments transfronterers i la informació duanera vinculada al règim de finestreta única per a la detecció d’infradeclaracions d’IVA.

També s’impulsarà, a partir de l’intercanvi d’informació internacional 'DAC7', la identificació de propietaris i mitjancers al mercat del lloguer turístic.

Juntament amb l’economia de les plataformes, suposa igualment un repte per al control fiscal el creixement d’activitat dels denominats 'neobancs’. Aquest fenomen portarà a una intensificació de controls fiscals per evitar que els mitjans de pagament alternatius suposin una via d’elusió o frau, però també s’analitzarà des de l’òptica de la investigació del blanqueig de capitals per part d’organitzacions criminals.

IA per a assistència del contribuent i un nou servei 'renda directa'

Al seu torn, l’Agència Tributària iniciarà aquest any l’estudi d’una sèrie de projectes per utilitzar la intel·ligència artificial (IA) amb l’objectiu de reforçar l’eficiència de les seues actuacions, especialment en el cas de l’assistència del contribuent.

En aquest sentit, s’han projectat una sèrie de millores, cas de la implantació de la cita telefònica el dia com a opció intermèdia entre l’atenció immediata i la cita per a l’endemà, o aquest any la creació de la nova modalitat denominada 'Renda Directa' per a la presentació de declaracions senzilles d’IRPF per part de determinats contribuents a la pròxima Campanya de Renda.

Simplificació de documents i pagament a través de Bizum

Al seu torn, el 2025 es posarà en marxa una segona fase de simplificació del llenguatge administratiu que afectarà a més de 4,1 milions de documents a l’any, entre altres matèries en l’àmbit de la comprovació d’IVA i Societats, les sancions d’IRPF i altres tràmits de les àrees de Recaptació i Duanes.

També es treballarà en la conversió de l’'Informador censal’ en un 'Assistent virtual de censos’ i en la posada en marxa de 'Censos Web', un servei que facilitarà al contribuent l’alta d’activitats i el compliment assistit de la resta d’obligacions censals.

Aquest any, a més, s’admetrà gradualment el pagament a través de 'Bizum', fins i tot en contextos d’assistència telefònica i presencial, i s’ampliaran les possibilitats de pagament amb targeta de crèdit o dèbit en condicions de comerç electrònic segur, permetent de forma generalitzada l’ingrés amb aquest tipus de sistemes.

Entre les novetats previstes en matèria de prevenció del frau destaca l’augment de supòsits per als quals es posarà a disposició del contribuent d’IRPF la possibilitat d’autocorregir possibles errors o omissions mitjançant una declaració complementària prèviament calculada per l’Agència, o l’avançament al mes d’abril de les comunicacions que es venen realitzant a potencials no declarants d’IRPF que estan obligats a presentar la declaració.

Control recaptatori

En l’àmbit recaptatori s’anticiparà el control i es farà un seguiment preventiu del risc de cobrament associat a delictes fiscals i de contraban per ocultació de béns o rendes. També s’actualitzaran els procediments d’embargament per fixar unes regles de periodicitat i tramitació més àgils i conformes a la immediatesa que requereixen aquests procediments.

A més, a partir de la posada en marxa de l’Equip Nacional de Procediments Concursals, s’impulsarà la gestió de cobrament en aquest àmbit i la detecció de concursos fraudulents.

De la mateixa manera, es farà una anàlisi de deutors amb especial atenció als buidaments patrimonials per fingir insolvències, utilització de 'societats refugi', existència de vincles a l’exterior o construcció d’entramats de societats sota un control únic per a la prestació de serveis ficticis per altres entitats del mateix grup.