Núria Perpinyà apunta a l’origen del ‘Mecanoscrit’ de Pedrolo

El Mecanoscrit del segon origen, la novel·la més popular de Manuel de Pedrolo –de 1974 i des d’aleshores un dels títols més venuts de la literatura catalana contemporània– podria no ser una història original de l’autor de l’Aranyó sinó que aquest es va inspirar en una novel·la francesa de 1962, El pueblo olvidado, de M. P. de Ladebat, publicada a Espanya el 1966. Aquesta és la sorprenent teoria que l’escriptora, filòloga i professora de la Universitat de Lleida Núria Perpinyà (Lleida, 1961) ha revelat en un ampli estudi publicat en l’últim número de la revista quadrimestral de llengua i literatura Els Marges. Un estudi acadèmic el germen del qual es remunta mig segle enrere: “El pueblo olvidado era el meu llibre preferit quan tenia dotze o tretze anys!”, va revelar Perpinyà a SEGRE. 

“Em va captivar aquella història de Lydia i Frank, que van sobreviure a un accident aeri en un racó perdut dels Alps i que, durant els anys següents, van haver de posar en marxa la civilització”, va comentar la filòloga i escriptora destacant així la similitud amb l’argument del Mecanoscrit, protagonitzat per una jove, Alba, i un nen, Dídac, que sobreviuen en aquest cas a un atac extraterrestre que arrasa la civilització existent. “A la novel·la francesa els protagonistes són una francesa i un alemany. Havien passat menys de vint anys des del final de la II Guerra Mundial i podria tractar-se d’una picada d’ullet a la concòrdia entre els dos països”, va afirmar Perpinyà. La llista de similituds és llarga: a l’obra de Ladebat, els dos joves es troben un nadó; a la de Pedrolo, el petit naix fruit de la relació entre la parella protagonista. En les dos històries, els joves recorren paisatges deshabitats o destruïts; en les dos trames la desgràcia arriba des del cel: la caiguda d’un avió o l’atac extraterrestre; i també en les dos històries sorgeixen els llibres com a manuals útils per sobreviure.

Una altra de les sorpreses per a Perpinyà va ser esbrinar l’autoria de la novel·la francesa. “No va ser un sinó una escriptora, Monique Peyrouton de Ladebat, que va amagar el seu nom i cognom rere les sigles M. P., tant per ser dona com segurament perquè el seu pare era Marcel Peyrouton, exgovernador general d’Algèria, que va acabar empresonat per feixista i antisemita”, va destacar la professora lleidatana. Perpinyà apunta fins i tot que el traductor de la novel·la al castellà –publicada el 1966 per Molino– hauria pogut ser el mateix Pedrolo. “El traductor era un tal Luis Álvarez del Vayo; per força un pseudònim perquè el cognom és el d’un ministre de la República durant la Guerra Civil. Segur que va ser una broma comunista d’un traductor amant d’aquesta ideologia com va ser Pedrolo. Fins i tot l’il·lustrador es deia Carrillo!”, va afegir Perpinyà, la teoria de la qual conclou que “Pedrolo va millorar i modernitzar la història de Ladebat; segur que es va plantejar el Mecanoscrit com un joc, per això s’entén que mai no va ser una de les seues novel·les preferides”.