Josmar, el mite de la música en català que la generació Z no coneix (i que van agredir a Linyola)

Hi ha figures que transcendeixen el temps i l'espai, convertint-se en autèntics símbols culturals que al seu torn desperten sentiments contradictoris. Els primers mems i virals quan no existien ni els mems ni els virals. El poder de la televisió i la catapulta d'un himne que sempre sona un moment o altre a les festes majors. 

Aquest cap de setmana, la Festa Major de Tàrrega va viure l'actuació de Josmar Gerona, llegenda viva del kitsch musical català que la generació Z desconeix completament però que va seguir captivant tant els nostàlgics com els nous espectadors. Potser amb opinions diverses. 

Davant d'una plaça plena a vessar durant el popular Corretossino, i acompanyat per la icònica figura de Lo Tossino, el cantant gironí va interpretar el seu èxit "És súper fort", provocant una barreja d'eufòria, desconcert i admiració entre els assistents de diverses generacions.

Qui és Josmar Gerona?

Natural de Girona, Josmar Gerona va irrompre en l'escena mediàtica a finals dels anys 90, gràcies al programa Malalts de tele de T3, quan la televisió encara dominava el consum cultural. 

El seu estil combinava elements del techno més bàsic amb una posada en escena extravagant i transgresora que incloïa tangues, malles fluorescents i ulleres de sol. Abans que existís el concepte "trash-pop", Josmar ja n'era l'ambaixador més autèntic en català. Les seves aparicions en programes d'àmbit estatal com "Crónicas Marcianas" o "Moros y Cristianos" el van catapultar a una fama ambivalent, on resultava impossible discernir si tot plegat era una broma elaborada o un projecte musical amb pretensions serioses.

El drama de Linyola: Josmar, agredit i apedregat

El camí de Josmar no ha estat exempt d'obstacles. L'any 1998, una actuació a la Festa de la Cervesa de Linyola va acabar amb agressió. El que havia de ser una actuació normal es va convertir en drama quan, poc després de pujar a l'escenari, els assistents van començar a llançar-li de tot: ous, tomàquets, ampolles de plàstic i altres objectes que van obligar Josmar a abandonar l'escenari precipitadament. Portava un minut a l'escenari i el playback de 'I love you' seguia sonant mentre ell fugia entre crits i riallades del públic. 

Ni els intents de la seguretat ni les crides al civisme van poder evitar el desastre. L’objectiu del públic era clar: linxar simbòlicament el cantant. Va marxar ferit, tant físicament com artísticament, amb un impacte de plàstic a la cara i la sensació amarga d’haver estat convidat a una festa només per ser humiliat. Cobrava 400.000 pessetes, però aquell dia, el preu va ser un altre.

Anys després va actuar a la Bacanal de Guissona, apareixent cantant una cançó d'aniversari. 

Més hemeroteca: la polèmica de l'actuació a Cervera

Josmar també va generar embolic, el mateix any, a Cervera, quan una actuació seva va generar controvèrsia en l'àmbit educatiu i cultural. El 23 d'abril de 1998, diada de Sant Jordi, uns 500 joves van optar per abandonar les aules per assistir a un concert que, segons sembla, no estava previst dins del programa oficial de la festivitat.

A les 12 del migdia, la plaça Major de Cervera es va omplir de gom a gom amb estudiants que van decidir "passar" de les seves obligacions acadèmiques per veure en directe a Josmar, qui presentava la cançó promocionada pel programa "Malalts de Tele" de TV3 com a suposada "candidata" a representar Catalunya a Eurovisió, en una mena de reivindicació cultural en clau d'humor.

Un fenomen transgeneracional amb el mur de la generació Z

El vídeo publicat per SEGRE s'ha viralitzat amb desenes de comentaris que oscil·len entre la nostàlgia, l'admiració irònica i la perplexitat absoluta de no entendre el personatge.

"Josmar és superfort !!!!! Jajajaja que crack ❤️❤️😂", comenta un usuari, mentre que un altre afirma: "El primer influencer de la història 😂". 

No falten les veus crítiques: "En serio?? 😢 Merecemos la extinción absoluta 😢" o "Quina poca qualitat, la veritat...". Però potser el comentari més revelador és el que demana: "Mi voto para Eurovisión 2026 ya lo tiene 🤭". Tot i això, les generacions més joves: "quina p*ta merda és això". I l'altra li respon: "El mateix he pensat jo". 

Mentre uns el reclamen per Eurovisió, d’altres s'ofenen. Ningú queda indiferent davant Josmar, i això, en ple 2025, és una proesa cultural.