“Quan et fas gran, és agradable recordar la infància”

L’escriptor i periodista barceloní Ramon Solsona (1950) ha mirat enrere en el temps en el seu nou llibre, El carrer de la xocolata (Proa), perquè “quan et fas més gran, l’època de la infància resulta agradable de recordar –i més com més gran ets–, mirant cap al passat d’una forma més amable, sense recordar potser els moments durs”. Això sí, l’autor adverteix que “és un llibre de memòries, però sense nostàlgies ni enyorances”. Solsona se serveix dels seus records d’infància i adolescència al barri de Gràcia en el si d’una família nombrosa per abordar la transformació d’aquella Barcelona dels anys 50 i 60 a l’actual. Es planta en un carrer que feia olor de xocolate –molt proper a la fàbrica del Cola Cao– per parlar de nens que jugaven al carrer, llegien còmics o escoltaven la ràdio de l’època just abans del desembarcament a les llars de la classe mitjana dels primers aparells de televisió en blanc i negre.

Solsona, que ahir va promocionar a Lleida El carrer de la xocolata, va explicar a SEGRE que “he volgut deixar un testimoni de com era la vida quotidiana en aquells anys 50 i 60, intercalant-ho amb les vicissituds i records de la meua família, amb els meus quatre avis, ties i oncles, cosins..., i també veïns, en una època en què tots ens coneixíem i que, entre uns i altres es feien encàrrecs o el que tenia telèfon a casa ens els deixava fer servir per rebre o fer trucades”.

El nou volum de Solsona està escrit en “un to amable”, recordant les botigues del barri, els tramvies, les sales de cine, el 600 i els Juegos Reunidos Geyper..., “excepte quan escric amb ràbia haver viscut aquell sistema feixista, amb l’escola impregnada de consignes de la dictadura, la religiositat del nacional-catolicisme i l’esport escolar en mans de la Falange”. “Ara aquesta ha estat la meua revenja literària!”, va afegir sobre això aquest escriptor, guanyador de premis com el Prudenci Bertrana (Les hores detingudes, 1994) i el Sant Jordi (L’home de la maleta, 2011) i guionista de sèries tan populars de TV3 com Estació d’enllaç i El cor de la ciutat.

L’escriptor va assegurar que el seu nou llibre “està dirigit a tothom, urbi et orbi, no només per als lectors de la meua generació ni només per als veïns de Gràcia. Sempre es diu que Gràcia era com un poble, però en realitat tots els barris de la ciutat eren com un poble i la vida allà s’assemblava molt al que podia passar a Lleida o al Pont de Suert”. I una última reflexió: “Sense gairebé adonar-nos-en, vam viure des de dins un canvi sociològic molt important: l’entrada en la societat de consum.”