Els Reis Catòlics van signar els seus esposalles a Yepes, i van marcar el camí per a les Capitulacions de Cervera de 1469

Un document inèdit descobert recentment per l'historiador Alfredo Pastor Ugena ha confirmat "sense cap mena de dubte" que els esposalles d'Isabel i Ferran, els futurs Reis Catòlics, es van signar a la localitat toledana de Yepes el 6 de febrer de 1469. Aquest acord matrimonial es va produir sota l'auspici del prelat Alonso Carrillo, el més important mandatari de l'Església en aquell moment, qui posteriorment acompanyaria Isabel fins a l'altar.

Els documents trobats certifiquen elements paleogràfics, lingüístics i materials (tinta, paper i tipus d'escriptura) propis del segle XV, fet que atorga autenticitat a aquesta troballa històrica. Segons ha informat l'Ajuntament de Yepes en un comunicat, aquesta evidència documental directa sobre la signatura dels esposalles demostra que Yepes era un important senyoriu eclesiàstic pertanyent a l'arquebisbat de Toledo, amb forts vincles amb la noblesa i la monarquia.

Context històric dels esposalles

La princesa Isabel es trobava a Ocaña, localitat pertanyent a l'Orde de Santiago, vigilada per Joan Pacheco, el marquès de Villena, on se celebraven les Corts de Castella durant els primers mesos de 1469. L'objectiu era ratificar el Pacte de Guisando, signat el 5 de juny de 1465, amb diverses finalitats: jurar Isabel com a hereva al tron de Castella, acabar amb l'anarquia existent, realitzar les reformes necessàries per posar ordre al regne i oferir un servei fiscal al monarca.

Segons la documentació trobada, els esposalles d'Isabel i Ferran, aleshores rei de Sicília, van ser signats pels prohoms d'ambdós pretendents a Yepes. Pierres de Peralta, ambaixador a Castella del rei Joan II d'Aragó, es va dirigir a Ocaña, des d'on va estendre les seves xarxes diplomàtiques en totes direccions.

Negociacions secretes i dificultats

Els agents aragonesos Ferrer i Fatás s'encarregaren de contactar amb els íntims d'Isabel, Chacón i Cárdenas, sense oblidar Alfonso de Quintanilla, el seu comptador major i home clau de tot el seu regnat. Van establir un estret contacte entre Yepes, on residia l'arquebisbe Alonso Carrillo, i Ocaña, localitat on es trobava la princesa Isabel.

Aquests esposalles van marcar el camí per a les Capitulacions de Cervera (Lleida), signades el 5 d'abril de 1469, i posteriorment per a l'acte matrimonial, celebrat al palau dels Vivero, a Valladolid, el 19 d'octubre d'aquell mateix any. La cerimònia va ser privada i sense cap sumptuositat, ja que els contraents, en ser cosins (compartien besavis: l'antic rei de Castella Joan I i la seva consort Leonor d'Aragó), no comptaven amb la butlla papal necessària segons la doctrina de l'Església.

A més d'aquesta dificultat, el matrimoni comptava amb l'oposició del rei de Castella Enric IV, germanastre d'Isabel, i vulnerava el Tractat dels Toros de Guisando. No obstant això, a Yepes i Cervera es van establir "els fonaments necessaris perquè aquest important esdeveniment fos possible".

Reconeixement papal posterior

Dos anys després, el desembre de 1471, el papa Sixt IV va atorgar una butlla autèntica de dispensa —l'original de la qual es pot consultar a l'arxiu de Simancas— en què va intervenir de manera decisiva l'espanyol Rodrigo Borgia, futur papa Alexandre VI, qui atorgaria a aquests reis el títol de 'Catòlics'.

Entre aquests dos anys no hi va haver butlla ni document públic autèntic de dispensa, i durant aquest període va néixer a Dueñas (Palència) la primogènita del matrimoni, que porta el nom de la seva mare, Isabel.