Interconnexions al neolític

Aquests dos objectes formaven part d’aixovars funeraris, que són conjunts d’objectes dipositats en els enterraments. Més enllà de parlar-nos de com s’enterraven els difunts a la prehistòria, també ens parlen de les relacions econòmiques i socials d’aquestes primeres comunitats que van viure als altiplans de la Catalunya Central, així com del seu món simbòlic.

El collaret està fet de variscita, una preuada pedra de color verd que durant el neolític mitjà (ara fa uns 6.000 anys) s’explotava a les mines de Can Tintorer, Gavà, al Baix Llobregat, i que per tant ens parla d’unes xarxes de contacte entre comunitats territorialment allunyades, així com de l’intercanvi de certs béns de prestigi.

El braçalet, que es conserva incomplet, incorpora també corall, un element gens comú en els ornaments del neolític mitjà; de fet, a Catalunya se’n coneixen molt pocs exemplars. L’existència d’aquest material en objectes d’ornament suposa una circulació de béns que, en aquest cas, aniria més enllà del territori català i s’estendria a la Mediterrània, amb exemples a Itàlia o Sardenya.