Natàlia Lloreta, directora executiva de FiraTàrrega: «Volem recuperar el bullici al centre de Tàrrega»

Com es prepara aquesta edició de FiraTàrrega?

Bé, aquesta edició l’hem pensat molt i hem sortit una mica de la inèrcia en la qual estàvem ins­tal·lats. Hem impulsat un canvi estructural co­m, per exemple, abando­nar el programa de Suport a la Creació. Això també està molt vinculat al re­disseny del certamen, que tornem a concentrar al centre de Tàrrega elimi­nant les zones perifèri­ques. L’objectiu és recupe­rar la sensació de bullici i d’agitació al centre.

Aquests canvis també pretenen convertir FiraTàrrega en un referent en l’art d’emplaçar. Què significa?

Sí, FiraTàrrega és un mer­cat, un fet obvi que ens agrada remarcar. De fet, segueix amb la definició tradicional de les tres F: fira, festa i festival. La fira com a mercat, la fes­ta perquè s’emmarca en la festa major local i perquè congrega un ambient festi­u, i el festival, pel gran públic que ve a disfru­tar del teatre. La F de fira i de mercat ens interessa recalcar-la molt perquè és un gran punt de refe­rència dels professionals del sector.

Els quatre dies de FiraTàrrega acreditem unes 2.000 persones de tot el món, entre programadors, artistes, premsa..., que venen atrets per la seua professió. Entre les coses que els volem oferir a més de la pro­gramació, que és la matè­ria primera, és que vegin de quina manera es pot pro­gramar al carrer a finals del primer quart del segle XXI, ja que no és el mateix programar al carrer als anys 90 o als 2000 que ara.

El públic és cada vegada més exigent i vol estar més còmode, hi ha una amenaça de temperatura i no suportem tantes incle­mències, de manera que ens hem proposat ser com una mena d’aparador de com el públic pot disfrutar dels espectacles de carrer: amb diferen­ts tipus de grades, umbracles, nous horaris d’actuació... Tot plegat per ser referent en l’art d’em­plaçar, és a dir, en com ubiquem les obres perquè els professionals vegin que a FiraTàrrega també pensem en la comoditat del públic.

Com ja ha comentat, FiraTàrrega deixarà el Suport a la Creació per centrar-se en els quatre dies de fira.

Exacte. Aquest canvi forma part de l’observació i de l’anàlisi de dades. Durant aquests últims anys hem vist que atrèiem, en part, com­panyies que “provaven sort” i no estaven professionalitzades i potser contribuíem a una certa precarització.

FiraTàrre­ga és un mercat especialitzat i professional i volem que el sector de les arts escèniques sigui fort, amb solvència i autono­mia econòmica.

El Suport a la Creació ha estat un programa que ha funcionat, però ara el país ja comença a estar prepa­rat amb centres de producció que reben diners públics per dedicar-se exclusivament a això.

Aquests centres s’han de posar a treballar en xarxa amb nosaltres perquè ells creïn i nosaltres exhibim. A més, també tenim la responsabilitat, co­m a institució pública, de ser clars i concisos amb la nostra missió i de no voler incloure tasques que no són les pròpies.

Això també està relacionat amb un tema pressupostari: portem cinc anys amb el mateix pressupost d’1,2 milions mentre que les despeses no han deixat de pujar: subministraments, materials, salaris..., cosa que obliga a reduir activitat i a concentrar serveis, i atès aquest panorama hem pres aquesta decisió. Els canvis costen, però estic convençuda que sempre són bons.

Aquest 2025 culmina el seu mandat com a directora executiva de FiraTàrrega. Quina valoració en fa?

Sí, vaig accedir al càrrec el no­vembre del 2020, en plena pandèmia, que ens va obligar a canviar les regles del joc. La valoració general és positiva. Pensava que coneixia molt bé FiraTàrrega, perquè havia treballat allà de jo­ve i l’he viscut des de sempre, però des de dins és una altra cosa. S’ha tornat complexa a nivell de gestió, com tota administració pública.

Hi ha molta buro­cràcia i poca agilitat i flexibilitat en les contractacions. Òb­viament, cal complir la llei, que està feta amb bona intenció, per evitar amiguismes i prevaricacio­ns, però es basa en una desconfiança absoluta i els processos són massa llargs. S’està creant una distància preocupant entre l’administració i la societat. A nivell del meu treball, crec que he ordenat els terminis, hem avançat les convocatòries per poder treballar tots més còmodes, he intentat simplificar algunes maneres de treballar i he digitali­tzat alguns processos que ens portaven molt de temps. Tot i així, queda molt treball per fer.

La valoració és molt enriquidora i també m’ha permès conèixer com funcionen –i disfuncionen– les ins­titucions per dins. A FiraTàrrega ens regeixen quatre institucions, que reunim en el consell d’administració, i cada una funciona a la seua manera. Ha costat consolidar pressupostos. I aquesta moda que han agafat els governs de prorrogar pressupostos a nosaltres ens suposa una gran inoperància. També ha estat interessant conèixer com es mou el finançament privat: espònsors, mecenes...

M’agradaria destacar que em van convidar a formar part de la comissió redactora de l’Agen­da Rural. A partir d’allà se’m va ocórrer crear el projecte Lleida Escena, que vam estrenar l’any passat i que pretén donar força als municipis rurals. Juntament amb la Diputació vam convidar tots els pobles de Lleida a venir a la Fira per mostrar-los espectacles que poden programar. Una de les coses bones que han quedat és la trobada presencial dels diversos agents de les arts escèniques de Lleida. Trobar-se i compartir idees és una de les millors experiències que ens brinda la condició humana.