Villaró publica una ‘biografia’ del Cadí

L’escriptor Albert Villaró (la Seu d’Urgell, 1964) va publicar dimecres passat el seu últim llibre, titulat Cadí [Una biografia], en el qual recull vivències familiars i històries estretament vinculades entorn de la serralada. Es tracta d’una obra en la qual Villaró combina gèneres com l’assaig amb altres de propis d’un dietari personal. Tot això, seguint un ordre alfabètic amb paraules que, en molts casos, han estat el punt de partida de la inspiració de cada un dels relats. Han estat escrits des d’Estamariu, municipi de l’Alt Urgell on actualment resideix. Des d’allà, pot observar la serra a primera hora del dia. El llibre, de Símbol Editors, és el segon volum que es publica de la col·lecció Fontalba, que recopila obres dedicades a diversos massissos i serralades.

L’obra aconsegueix que el lector estableixi una connexió emocional amb la serralada del Cadí. A partir d’allà, es crea una atmosfera en la qual cada una de les paraules que apareixen en aquest particular diccionari activen records i vivències conservades a la muntanya. Villaró també explica que el llibre recopila “percepcions del paisatge d’ara, reflexions sobre la vida a la muntanya o sobre el paper que té aquesta contundent manifestació geològica” en la quotidianitat de les persones que viuen en el seu entorn.

L’escriptor assegura que ha optat per un format en el qual “sota una aparent capa d’ordenacions” es dona “una il·lusió fictícia d’estructura en què hi ha de tot”. Amb tot això, s’aconsegueix formar una imatge del Cadí que és “una muntanya calidoscopi, on en cada minut canvia la llum i definició”. A més, Villaró defensa que aquesta serralada “irradia presència” i converteix en especial cada lloc des d’on es pot apreciar, establint en cada un “una connexió diferent”.

“El Cadí ha estat el sostre, el marc, l’embolcall de molts anys de la meua vida”, afirma l’escriptor de l’Alt Urgell, que guarda al record el contrast de magnituds entre la botiga de la seua família, una pastisseria de petita mida –batejada com la serra el 1939–, i la grandesa de la muntanya. L’autor de la biografia afirma que “és una muntanya que és molt diferent quan hi ets que quan la veus des de fora”. Així, detalla que, dins de la serralada, la visió és “més trencada i indefinida, perquè està formada per moltes unitats” i que, en canvi, “amb certa perspectiva, té una forma molt harmònica dins de la verticalitat”.

Villaró deixa clar que el llibre defuig totalment del format d’una guia tradicional de viatges en què es dona a conèixer un lloc i que la seua intenció era portar l’entorn del Cadí a la seua part “més personal, íntima i reflexiva”. L’obra està escrita a partir de les històries, pensaments i reflexions que l’autor ha experimentat des de la Nit de Cap d’Any fins a Sant Joan, període en què la visió de la muntanya va evolucionant en funció de la meteorologia i les nevades.

El llibre forma part de la col·lecció Fontalba, estrenada al març amb un volum sobre Sant Llorenç del Munt, de Vicenç Villatoro. També hi haurà un títol dedicat a Montserrat, de Jordi Llavina. Els autors ofereixen la seua visió més personal d’una muntanya amb què mantenen una relació especial.