“Hi ha partit, si es vol jugar”

“Hi ha partit, si es vol jugar.” Antoni Gelonch, escriptor i advocat, i Francesc Canosa, periodista i escriptor, van resumir amb aquest símil esportiu, en un debat al Museu Morera, la situació actual després de la sentència del Tribunal Suprem que ordena el trasllat al monestir de Sixena dels frescos conservats al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC). Gelonch va opinar que “les administracions sembla que volen jugar-lo poc, perquè la Generalitat no s’ha personat davant del Tribunal Constitucional i el Ministeri de Cultura no ha demanat els informes per impedir el compliment de la sentència”. “Crec que és lamentable que no s’hagin seguit totes les possibilitats jurídiques. Em sorprèn el paper del ministeri, que presenta una sincera demanda respecte a Eurovisió, però que ha estat incapaç de demanar a l’Institut del Patrimoni Històric espanyol un informe per oposar-se al trasllat dels frescos.” Davant d’aquesta situació, va apostar per “continuar exercint la pressió popular i dels savis perquè aquest disbarat que podria suposar la desaparició de les pintures no acabi succeint”. Canosa, per la seua part, va recalcar que “si el partit no es vol jugar, es perd”, i va defensar que “això no va d’art, va de política”.

Així mateix, Gelonch va recordar que juristes i el patronat del MNAC consideren que no és possible acatar la sentència “perquè les pintures passarien d’estar perfectament protegides i amb un futur segur a poder ser deteriorades i amb un futur incert, fins i tot de destrucció total, i perquè l’interès general ha de prevaler sobre l’interès privat de la propietat”. Va considerar que “si l’Estat fos raonable, es podrien estudiar possibles compensacions, com econòmiques, un màping o accés gratuït per tota la vida al MNAC als habitants de Vilanova de Sixena”. Va defensar que els frescos no van ser “arrancats”, sinó “salvats” de ser destruïts, i Canosa va remarcar que els catalans no van cremar el cenobi de Sixena. “Les mentides es traslladen de pares a fills i acaben sent arguments”, va indicar, i va dir estar preocupat perquè “les nostres institucions se les han cregut”.

Tots dos van atribuir l’inici del conflicte a la disgregació del bisbat de Lleida i Canosa va considerar que “nosaltres tampoc no ho estem fent bé”. “S’està entregant tot i s’obre com una barra lliure que ho reclamin tot, però només allò de Catalunya. El país està narcotitzat i fins que no ha passat a Barcelona sembla que no havia passat res”. “Som ciutadans de segona els de Lleida?”, es va preguntar, i va proposar que “si ens roben les pintures, s’hauria de fer una sala d’absències i explicar com nosaltres les salvem, i com el Museu les va salvar, hauríem d’exercir un lideratge”. En tot cas, van incidir que no “ens perdonaríem no haver arribat fins al final” en aquest conflicte.