Una ucraïnesa de Tàrrega explica el seu llarg camí fins al nivell C1 de català: “M’ha costat llàgrimes, temps i diners"

Vuit anys, tretze professors, mil hores d’estudi, 8.710 quilòmetres i 2.600 euros invertits. Aquest és el balanç personal d’Anastasiya Oliynyk Kabachynska, una ucraïnesa resident a Tàrrega que finalment ha aconseguit el nivell C1 de català després d’un llarg camí ple d’obstacles. La seva història és un testimoni de perseverança, però també una denúncia de les dificultats que encara troben molts nouvinguts per aprendre la llengua fora de les grans ciutats.

Anastasiya va arribar a Tàrrega fa vuit anys amb el seu marit, natural de la capital de l’Urgell. Amb una llicenciatura en Ciències Jurídiques i una dècada de trajectòria professional a les Nacions Unides, ja es defensava en castellà abans de venir. Però, per sentir-se totalment integrada, sabia que calia dominar el català.

Els primers passos van ser il·lusionants, però aviat va topar amb una realitat inesperada: a Tàrrega, amb gairebé 20.000 habitants, és més fàcil trobar classes d’anglès o alemany que cursos avançats de català. Després de completar el nivell A2 amb el Consorci per a la Normalització Lingüística, el recorregut presencial s’acabava. “Si volia continuar, havia d’anar fins a Igualada o Lleida, però això implicava quasi 50 quilòmetres de trajecte”. Un d’aquells cursos ni tan sols el va poder acabar perquè faltava un alumne per arribar al mínim de deu inscrits.

Les interrupcions per motius familiars, la pandèmia de la covid i, més tard, la guerra a Ucraïna —durant la qual va ajudar a gestionar l’acollida de tretze refugiats— van alentir encara més el procés. “Una pausa em va suposar tres anys més de feina per assolir el C1”, confirma.

Va provar de seguir cursos en línia, però el resultat tampoc va ser fàcil. “Treballava i tenia responsabilitats familiars, i a més a més, els cursos virtuals no m’ajudaven prou.” Fins i tot recorda amb frustració alguns exàmens suspesos per pocs punts o professors que no hi posaven interès.

Però també hi ha hagut professors que li van canviar el rumb. En destaca els noms de la Teresa, Mònica, la Sònia i el Tomàs. Amb el suport d’aquests docents, l’Anastasiya va prendre la decisió més arriscada: deixar la feina per dedicar-se completament a estudiar a l’Escola Oficial d’Idiomes de Tàrrega. “Vaig viure dels estalvis durant mesos. Va ser ara o mai”. Aquell esforç va donar fruit: va aprovar el nivell C1, tant a través del CPNL com de la Generalitat. Malgrat això, l’examen de C2 se li va resistir per només 0,38 punts. “Vaig riure per no plorar, però ja sé que hi arribaré. L’important és que ara puc viure en català”, destaca.

Ara la seva meta ha canviat. Vol ajudar altres ucraïnesos que comencen a aprendre la llengua i els insisteix que “la clau és la constancia”. Tot i el gran esforç, afirma que “ha valgut la pena aprendre català per l'humor increible dels catalans i per obrir els seus grans cors”.