Pioners de l’art urbà: Joaquín Rodríguez Horta va decorar edificis, façanes i habitatges i fins i tot el teatre Novedades

D ’uns anys ençà, s’han anat multiplicant els concursos de murals permanents que s’exposen en parets mitgeres, murs de tanques i en altres tipus de suports; aportant un valor afegit i enriquint el paisatge urbà que ens envolta amb veritables obres d’art. L’exemple més clar és el de Penelles, que ha fet de la seva ruta de murals permanents un dels seus principals atractius, promocionant alhora la localitat i tot el seu entorn. Tanmateix, l’ofici de muralista o retolista no ve d’ara i cal reconèixer alguns noms de pintors en aquest tipus de format, qui foren pioners a casa nostra, i que van esdevenir autèntics fenòmens, especialment en els durs anys de la postguerra, quan la retolació d’immensos cartells per anunciar les novetats cinematogràfiques o actuacions en cinemes i teatres era l’únic reclam possible en una societat grisa i mancada d’entreteniments.

D’entre aquests noms, volem recuperar el del muralista i pintor Joaquín Rodríguez Horta (Barcelona 1923 – Almacelles 1977), qui va aportar part de la seva ànima i inspiració en forma de bells esgrafiats, murals i pintures en parets i façanes. En Joaquín Rodríguez fou un artista que va anar més enllà del pur negoci de l’adrogueria que va muntar en plena postguerra a Almacelles. Era el més gran de cinc germans. En quedar orfe de mare amb nou anys i va restar supeditat a la tutela del seu pare qui el va posar intern en un col·legi. Durant les llargues estones lliures que tenia el Joaquín, i l’altre germà també internat, l’Antonio, s’entretenien dibuixant, pintant i fent treballs manuals de gran qualitat. A petició dels professors i, donat que a ambdós germans se’ls hi veia un do especial per a les arts plàstiques, els van inscriure a la Reial Acadèmia de Catalunya de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona, creada l’any 1928, per a donar sortida professional a tots aquells alumnes qui volien desenvolupar les seves dots artístiques. Durant els anys en què van estudiar en aquesta acadèmia, el Joaquín va destacar en pintura i el domini del color, mentre que el seu germà Antonio, ho va fer en escultura i en dibuix.

A principis dels anys quaranta, el mateix director de l’acadèmia de Belles Arts, en Miquel Farré, facilità al Joaquín poder entrar a treballar com a pintor de parets als cellers de Raimat. Durant aquest període coneixerà la Martina Martínez Sánchez, amb qui es casaria i s’establiran definitivament a Almacelles. L’any 1945 obre el seu negoci de pintures i adrogueria en un establiment al carrer de les Barraques. Serà a partir d’aquest moment quan el Joaquín explotarà el seu vessant més artístic i començarà a pintar i a dissenyar els seus primers murals en edificis i façanes.

En la seva primera etapa, assajarà la tècnica de l’esgrafiat amb estuc que encara avui es poden gaudir en cases d’aquesta vila, com la de Ca l’Antolin, d’estil academicista. A poc a poc, s’anirà fent un lloc com a cartellista i retolador cal·ligràfic i se’n farà càrrec dels preciosos murals i cal·ligrafies impossibles de les novetats cinematogràfiques i d’espectacles a la façana principal del Teatre Novedades d’Almacelles. Tanmateix, l’empresa creix, la botiga canvia d’ubicació i el Joaquín Rodríguez obrirà un estudi al carrer de Sant Roc. La retolació i el dibuix tècnic del Joaquín serà ben coneguts i renomats. Tant, que serà una de les especialitats que ensenyarà als seus treballadors i a una multitud d’estudiants i amants del grafisme que aniran fins al seu estudi, on els impartiria classes de dibuix tècnic.

Amb els anys, el seu dibuix i pintura canviarà cap a un impressionisme figuratiu, de temàtica més lliure i variada. Començarà a introduir el dibuix mural i el paisatge en la seva obra. En aquesta època dels anys cinquanta i seixanta iniciarà una nombrosa obra de murals en vestíbuls d’edificis regis a Barcelona i a Lleida. A Almacelles també en farà uns de ben curiosos per als vestíbuls del primer gran edifici plurifamiliar que es bastirà a la Rambla de la Generalitat (1968) –malauradament ja desapareguts–, així com a l’interior de la casa de Cal Planero, al carrer de la Mercè. Altres treballs pel quals es coneixerà l’obra de Joaquín Rodríguez seran els esgrafiats amb motius de la pagesia que projectà en un dels laterals de l’edifici conegut com Cal Cintet (1962) de quatre plantes d’alçada, on barrejarà l’estil figuratiu amb certa abstracció, lluny ja d’aquells primers dibuixos de joventut, de tall clàssic i d’alumne acabat de sortir de la Reial Acadèmia de Catalunya de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona.