Mor el fotògraf Josep Porta

L’il·lustre fotògraf i joguinaire lleidatà Josep Porta Ballespí va morir ahir als 90 anys. Es va formar a Bèlgica i Alemanya i va regentar l’històric estudi de fotografia Porta a la plaça Sant Joan de Lleida, que el seu pare, Josep Porta Mesalles, va obrir el 1934. Va tancar les portes a mitjans dels noranta després de més de mig segle d’activitat.

Josep Porta també va ser un reconegut joguinaire i va ser un dels socis de la multinacional IMC Toys, que va presidir fins al 2018, amb seu a Terrassa i que és una de les empreses líder del sector a l’Estat. La seua botiga a la plaça Sant Joan va tancar el 2000. A més, va ser president de l’entitat cultural Res Non Verba i era un gran seguidor del Lleida. El funeral tindrà lloc a les 12.15 hores d’avui al tanatori La Lleidatana.

Després de tancar el seu estudi, Josep Porta va portar a terme la donació de tot el seu fons gràfic i el del seu pare a la Fundació Pública Institut d’Estudis Ilerdencs (IEI) de la Diputació el 1994. Aquest fons gràfic comença a principis de la dècada dels anys vint del segle XX, i pràcticament arriba fins a l’actualitat, encara que el seu arxiu comença stricto sensu el 1939, quan el seu pare es va establir pel seu compte, primer a la plaça Paeria i des dels anys 50 a l’estudi de la plaça Sant Joan. Porta Ballespí va acordar aleshores donar el material (més de 400.000 negatius i 177 càmeres) a la Diputació amb l’esperança de trobar un lloc per a exposar-ho. L’any 2015 es va inaugurar l’Espai Porta, una exposició permanent a la Caparrella que explica el fons i mostra part del material amb què treballaven. En una entrevista a SEGRE l’any 2020, assegurava sobre la fotografia que “més que una professió ha estat un vici per a mi. No surto de casa sense una càmera i encara vaig al Camp d’Esports a fer fotos del Lleida. M’he passat mitja vida en esglésies i sagristies: casaments, batejos, comunions... I ho he gaudit molt malgrat treballar gairebé tots els festius”. En una altra entrevista al suplement Lectura, va confessar que “soc un enamorat de Lleida. No hi ha millor lloc per viure: té la mida perfecta, ens coneixem tots, hi ha caliu”.