El Museu Morera recupera la primera exposició de Miguel Gallardo a Domingo’s en col·laboració amb el seu amic Lluís Bergua l’any 1972

Cal aplaudir amb entusiasme la darrera expo que el Morera Museu d’Art Modern i Contemporani de Lleida dedica a un dels grans artistes lleidatans contemporanis, el dibuixant Miguel Gallardo. El muntatge és molt senzill i petit, però és molt bona confitura, feta a partir de dibuixos adquirits per la Generalitat i que ha dipositat al Morera, enriquint el fons d’originals donat pel mateix artista, un fons que s’està nodrint de noves donacions. 

L’exposició està formada per una selecció de 26 petits dibuixos, en cartolina. N’hi ha més, dibuixats a principis dels 70 quan estudiava batxillerat als Maristes, un Gallardo molt jove, 16 anys. La mostra és així mateix una recuperació històrica, perquè aquestes cartolines es van exposar el juliol del 1972 en unes parets del soterrani cedides per la Pepita Domingo a la seva botiga del carrer Vila de Foix, Domingo’s, aleshores un dels pocs espais a Lleida on es respirava una mica de modernitat. Gallardo va titular aquella primera exposició The origin of the Black Plage (pesta negra), en què el jove artista demostrava geni, imaginació i estil propi. Gallardo, però, no estava sol en aquella aventura. L’acompanyava un dels seus millors amics, Lluís Bergua, company d’aventures, autor dels textos mínims que havia mecanografiat ell mateix en les cartolines, un assaig de literatura de l’absurd. 

En una entrevista apareguda al Diario de Lérida signada per la periodista Tony Mallo, Gallardo i Bergua afirmaven: “Sabem que la majoria de la gent no ens entén però nosaltres volem expressar-nos amb estil propi, dient el que sentim”. Segons els joves creadors, havien escollit Domingo’s per estalviar-se burocràcies. “Volem apartar-nos de lo clàssic, que és el que s’acostuma a veure per aquesta ciutat”, afegien. La periodista fa constar que la inauguració –que va comptar amb l’actuació de Toni Abad, que aleshores s’estrenava com a cantautor– va ser un èxit. “El ambiente es terriblemente joven, formado por una juventud con valores y que se manifiesta libremente”, va escriure. Gallardo reconeixia que “Ops [avui El Roto] me ha influenciado bastante, pero esto es normal cuando se empieza”. Lluís Bergua va morir en un accident de carretera als anys 80. Els dibuixos reflecteixen tota una galeria de personatges misteriosos, amb fisonomia humana i animal, paisatges de muntanyes llunyanes, imatges surreals, grotesques, amb l’absurd com a etiqueta, un món interior alimentat per nombroses influències, des de Lovecraft fins als Beatles, tocs de psicodèlia i detalls que es repeteixen com el dit que assenyala un horitzó entre éssers deformes. 

Aquests dibuixos avui recuperats són els primers intents, els primers esbossos, d’una carrera prou coneguda, que el portaria a l’adopció de noves formes d’expressió, sobretot el còmic de la línia xunga mb Makoki. Si els dibuixos de The origin of Black Plage són una mirada al món des de l’interior, un cop establert a Barcelona, Gallardo en tindrà prou amb observar la realitat urbana i recrear-la a partir de personatges que ja són història. Aquells dibuixos estan fets en una Lleida que s’obria als nous corrents estètics. En aquell temps, Gallardo va guanyar un concurs convocat per la discoteca Mannigan per escollir un pòster amb el qual donar a conèixer la sala de festes. També, segons consta en la fitxa que li dedica Juan Manuel Nadal Gaya al seu Diccionari d’artistes lleidatans, va guanyar el primer premi de pintura Ciutat de Tàrrega el 1974 i va obtenir accèssit al Ciutat de Mollerussa, tota una jove promesa. També aquests dies el Morera ha rebut una donació de cinc dibuixos originals del Miguel, d’una altra època i estil, aportats per Jordi Codina Rius i la seva dona, Espe, un gest que els honora. Ja hem dit que és una expo molt senzilla en el format i en els materials però té un valor extraordinari perquè mostra els intents, els assajos, del jove Gallardo per fer-se un estil i a la vegada explorar i experimentar amb el llapis i el paper. Amb 16 anys i tota una vida al davant tenia molt clar el que volia ser: un worker class artist. No us la perdeu.