LITERATURA
Nobel per a la canadenca Anne Carson
L’Acadèmia Sueca distingeix la poeta i assagista per actualitzar la tradició clàssica a través d’una obra “audaç i inventiva”. L’escriptora, sorpresa, va assegurar que “això és una bogeria”

L’escriptora canadenca Nobel de Literatura Anne Carson, el maig de l’any passat a Barcelona. - EFE
El Nobel de Literatura va premiar ahir la poeta i assagista canadenca Anne Carson “per la seua obra audaç i inventiva que, en diàleg lúdic amb la tradició clàssica, ha creat noves formes per a la literatura contemporània”. L’Acadèmia Sueca va ressaltar en la seua motivació del premi l’habilitat de Carson per “actualitzar” la tradició literària clàssica i per explorar les possibilitats de l’escriptura, “un procés en el qual l’esbós literari és de valor especial per a ella”. “Les seues col·laboracions amb artistes visuals i coreògrafs, així com amb directors d’òpera i teatre, mostren la llibertat amb què es relaciona amb les expectatives literàries i els sistemes de regles. I això és el que sustenta l’extraordinària importància que el seu treball des de la dècada del 1990 ha tingut per a l’art internacional i l’escena literària”, va destacar l’Acadèmia Sueca.
Nascuda a Toronto el 1950, Carson va publicar als 31 anys la seua tesi doctoral sobre literatures clàssiques i, en la seua carrera, ha combinat la poesia amb la traducció d’autors com Safo, Sòfocles i Eurípides, així com l’ensenyament en diverses universitats.
Després de l’anunci del premi, la secretària permanent de l’Acadèmia Sueca, Ingrid Carlberg, va revelar que quan li va donar la notícia a Carson aquesta es trobava a Islàndia, país en el qual resideix parcialment i la nacionalitat del qual va adquirir el 2022. “Es va mostrar molt sorpresa. No teníem gaire temps per parlar i l’únic que em va contar és que es trobava en aquell moment a Islàndia, on estava escoltant el vent”, va dir Carlberg.
“Crec que estan tots bojos, és una bogeria”, va afirmar l’escriptora guardonada posteriorment a la televisió pública islandesa al ser preguntada pels seus sentiments respecte a la concessió del premi. Carson no creu que el Nobel sigui un reconeixement al seu treball i va admetre que era un “misteri” per a ella. Preguntada per si el guardó li servirà per tenir més lectors, va dir: “Suposo que el meu editor espera que sigui així. No ho sé. Sí, ho farà. Posaran una etiqueta als meus llibres i això ajudarà.” “La poesia és probablement més útil que la prosa ara, perquè tothom té pressa ara. És bona perquè és breu, excepte Homer. Homer no és breu”, va afirmar.
El de Carson és el segon Nobel per a la literatura canadenca després del d’Alice Munro, premiada el 2013.
Gairebé tota l’obra de la nova Nobel de Literatura se centra en “la intersecció entre l’obsessió del filòleg amb les paraules i el desig del poeta per nous significats”, i ella mateixa ha assenyalat l’etimologia de les paraules com el punt de partida de tota la seua producció literària. El seu assaig Eros dolçamargant (1986) va establir les bases de la seua obra posterior, en la qual ressalta Autobiografia de roig: una novel·la en vers (1998), considerada la seua obra més important i que es basa en el mite de Gerió.
La bellesa del marit (2001) –el seu primer llibre editat en català per Vaso Roto– i Nox (2010) són altres de les obres destacades de la guanyadora el 2020 del Premi Princesa d’Astúries de les Lletres i l’últim llibre publicat de la qual és Norma equivocada (2024). Vaso Roto és l’editorial espanyola amb més títols publicats de Carson, 14 des del 2011, alguns en català, va destacar l’editora María Fuentes, que va revelar que portaven molts anys “anhelant aquest moment”.