SEGRE

Un informe de CCOO denuncia les pitjors condicions laborals de les dones respecte dels homes a Lleida

Les dones perceben un 14,6 % menys de salari mitjà anual que els homes.

Manifestació pel 8-M l’any passat a Lleida.

Manifestació pel 8-M l’any passat a Lleida.MAITE MONNÉ

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

Amb motiu de la proximitat del 8 de març, Dia Internacional de les Dones, CCOO de les Terres de Lleida ha dut a terme un exhaustiu informe que palesa, una vegada més, que les dones es troben molt per sota dels homes en la majoria d'indicadors laborals. Tenen una taxa d'atur més elevada, cobren un sou més baix, que repercuteix també en prestacions i pensions menys quantioses i treballen en sectors feminitzats. D'altra banda, el percentatge de parcialitat és més elevat entre les dones que a més, firmen més contractes laborals temporals que els homes. Pel que fa a la bretxa salarial, les dones perceben un 14,6 % menys de salari mitjà anual que els homes. Les condicions laborals de la majoria de dones repercuteix a l'hora de cobrar la pensió de jubilació, que és de mitjana 3.873 euros menys que la que perceben els homes.

A la demarcació de Lleida, amb dades de l’EPA (Enquesta de població activa) del 4t trimestre del 2021, s’ha produït una davallada important del nombre de dones ocupades i un increment de dones aturades, cosa que capgira la tendència del 2020. Les dones de més de 16 anys són el 49,7 % de la població total, però, en canvi, són el 45 % de la població activa, que és gairebé un 1 punt menys que al mateix període del 2020, quan representaven el 45,8 %. Amb les mateixes dades, les dones representen el 43,6 % de la població ocupada, 3 punts menys que al mateix període del 2020, quan representaven el 46,5 %. Al 4t trimestre del 2021 les dones són el 56 % de la població aturada, quan al 2020 les dones n’eren el 39,6 %.

Respecte de la població inactiva, les dones representen el 58 % del total, mentre que al 4t trimestre del 2020 n’eren el 55,2 %. Les dades mostren que, segurament per l’impacte de la crisi sanitària de la Covid, les dones s’han vist més afectades laboralment i o bé han acabat a l’atur o bé han abandonat el mercat laboral. Les dades d’atur són més altes entre les dones que entre els homes i ha augmentat el percentatge de població inactiva entre les dones respecte del total.

Segons la durada de l’atur, les dones se situen per sobre en relació amb els homes en les franges d’atur de llarga durada, són el 60 % en la franja d’1 a 2 anys i representen gairebé el 63 % del total de les persones aturades de més de 2 anys. Amb l’anàlisi d’aquestes mateixes dades sobre contractació s'observa com les dones lleidatanes s’ocupen majoritàriament en els sectors clàssicament feminitzats i que, per tant, hi ha una clara divisió sexual en el mercat laboral lleidatà.

Per grans sectors econòmics: en el de serveis, el primer sector generador de contractació a la demarcació de Lleida, segons les dades del quadre anterior, les dones representen el 55 % d’un sector que ha contractat el 87 % del total de les dones i el 52 % dels homes. A l’agricultura, el segon en importància, les dones només representen el 3 % del total de la contractació i els homes, el 8 %. Les dones són el 10 % del total de persones contractades del sector. Al sector de la indústria, el tercer sector econòmic lleidatà en importància durant el 4t trimestre del 2021, les dones representen el 29 % del sector, però el 9 % del total de la contractació entre les dones, mentre que entre els homes representa el 16 %. I, finalment, al sector de la construcció les dones són el 5 % del sector i representen el 0,3 % en les contractacions totals, mentre que per als homes la xifra és el 5 % del total de la població contractada.

Si s’observa la situació de les dones ocupades segons el tipus de jornada, podem veure com el percentatge de parcialitat és més elevat entre les dones ocupades, que representen el 63 % de les persones que treballen a temps parcial, mentre que són el 32 % de les que treballen a jornada completa. Si comparem les dades amb el 2020 veiem que les dones eren el 73 % de les persones ocupades a temps parcial i el 42 % de les persones ocupades a jornada completa.

La taxa de parcialitat de les dones al 4t trimestre del 2021 és del 9 % i la dels homes és del 4 %. Probablement la crisi provocada per la pandèmia, els ERTO i els confinaments han tingut alguna cosa a veure amb el descens de les dades percentuals de parcialitat de les dones, tot i ser encara més elevades que les dels homes, cosa que ha contribuït a l’augment de la taxa d’atur entre les dones. Respecte del tipus de contracte de la població assalariada, les dades posen de manifest que la precarietat laboral és la tònica general de la contractació en el mercat laboral lleidatà, tant entre els homes com entre les dones.

El percentatge de la contractació temporal del 4t trimestre del 2021 és del 86 % entre les dones assalariades, tot i representar el 43 % del total de la contractació temporal, mentre que entre els homes assalariats és del 83 %. Al 4t trimestre del 2021, segons les dades de l’EPA a la demarcació de Lleida, la taxa de temporalitat de les dones assalariades és del 86 % i la dels homes és del 83 %, tres punts menys que la de les dones. Tot i la precarietat enquistada en el mercat laboral lleidatà, constatada per l’elevada temporalitat, són les dones les que més la pateixen, especialment si tenim en compte la taxa d’ocupació, que és més baixa, i la taxa de parcialitat, que és més elevada.

Segons dades de l’IRPF del 2020, les darreres que ha publicat l’Agència Tributària, les dones assalariades van cobrar a Lleida, al 2020, un salari mitjà anual de 17.831 euros, i els homes, de 20.881 euros. Al 2019 va ser de 17.541 euros i de 20.754 euros, respectivament. Per tant, les dones lleidatanes assalariades, al 2020, van cobrar 3.050 euros menys de mitjana anual que els homes. Al 2019 eren 3.213 euros menys de mitjana anual que els homes.

Així doncs, al 2020 la bretxa salarial corresponent és del 14,6 %, és a dir, les dones perceben un 14,6 % menys de salari mitjà anual que els homes. Al 2019 va ser del 15,5 % i al 2018 era del 16 %. Millorem, però anem molt a poc a poc, un escàs punt per any. Amb dades del 2020, els salaris de les dones s’haurien d’incrementar un 17 % més de mitjana anual per eliminar la bretxa salarial a la demarcació de Lleida. La taxa de salarització del total de la població ocupada (població assalariada ocupada, tenint en compte la dada d’aquelles persones que no estaven en ERTO, respecte del total de la població ocupada) de la demarcació de Lleida va ser del 83,3 % al 2020 i del 80,5 % al 2019. La taxa de salarització de les dones és del 85 % i la dels homes és del 82 %. Al 2019 era, respectivament, del 84 % i el 77 %. Les dones lleidatanes assalariades al 2020 van percebre 2.280 euros menys de salari mitjà anual que el conjunt de les dones catalanes i al 2019 va ser de 2.570 euros menys. Si fem referència als homes, al 2020 hi ha una diferència de 4.482 euros menys de salari mitjà anual entre els lleidatans i el conjunt dels homes catalans. Al 2019 va ser de 5.106 euros menys.

Pel que fa a la bretxa salarial de gènere en relació amb l’edat, s’observa que les diferències salarials entre homes i dones són molt elevades entre el jovent de fins als 25 anys. Després es va escurçant la bretxa, però es va eixamplant a mesura que l’edat augmenta, especialment a partir dels 36 anys en endavant, edat que coincideix amb les etapes en què les dones, majoritàriament, es dediquen a la criança i a la cura de persones dependents. Les dones arriben al màxim salarial entre els 46 i els 55 anys, mentre que els homes ho fan entre els 56 i els 65 anys, és a dir, el salari mitjà anual dels homes creix al llarg de la vida laboral i el de les dones, no, cosa que repercuteix en les futures pensions de jubilació. Aquestes dades de bretxa salarial de gènere també deixen entreveure els dos tipus de discriminació per segregació vertical existents, com són el terra enganxós i el sostre de vidre.

La realitat és que el mercat laboral discrimina les dones als sectors productius més feminitzats, en els quals treballen amb salaris més baixos. La bretxa salarial més elevada per ocupacions es troba a les ocupacions i als sectors altament feminitzats. S’observa, així, una altra discriminació: la segregació horitzontal, fruit de la divisió sexual del treball

Si analitzem la situació respecte dels ERTO, aquests han suposat que en aquelles ocupacions amb més persones en aquesta circumstància la bretxa salarial de gènere s’ha mantingut o ha crescut lleugerament respecte del 2019, mentre que en aquelles ocupacions on no han tingut tanta incidència, la bretxa salarial de gènere ha disminuït força. També els ERTO han contribuït a mantenir cert grau de persones en situació d’ocupació i amb prestació econòmica sense elevar les dades de l’atur. Segons les dades de l’AEAT (Agència Estatal de l’Administració Tributària), els homes assalariats en situació d’ERTO durant el 2020 han estat, en primer lloc, els del sector del comerç i transports, que són l’11 % del total d’assalariats del sector; en segon lloc, el sector de la indústria, amb el 12 % dels assalariats del sector, i, en tercer lloc, el sector d’altres serveis personals i d’oci, amb el 15,8 % del sector. Entre les dones assalariades en situació d’ERTO, el primer sector ha estat aquest últim, el d’altres serveis personals i d’oci, que representa el 29,4 % del conjunt de les assalariades del sector; en segon lloc, el del comerç i transports, que representa el 8,6 % del total de les assalariades del sector, i, en tercer lloc, el de serveis socials, que representa el 4,7 % del sector

Al 2020 les dones aturades representaven el 48,7 % del total de les persones aturades de la demarcació de Lleida, mentre que al 2019 eren el 49,5 %. Amb dades de l’AEAT del 2020, a Lleida, les dones van percebre de mitjana anual 64 euros menys de prestació d’atur que els homes, 157 euros al 2019. El valor mitjà anual de les prestacions d’atur ha crescut en general i ho han fet en major proporció les que reben les dones. La millora dels salaris, el manteniment de la situació d’ocupació amb els ERTO i, per tant, les cotitzacions fan que les prestacions econòmiques hagin pogut créixer. La bretxa de gènere continua fent-se palesa en la prestació d’atur mitjana anual que reben les dones respecte dels homes, però aquesta ha disminuït en relació amb l’any passat. A Lleida al 2020 se situava en el 2 % de mitjana anual, mentre que al 2019 era del 5 %

Si ens fixem en les percepcions de la pensió mitjana anual a Lleida al 2020, les dones van cobrar 13.031 euros i els homes, 16.904 euros. Les dones, doncs, van percebre 3.873 euros menys que els homes. Al 2019 les dones van cobrar 12.839 euros i els homes, 16.740 euros de pensió mitjana anual (és a dir, 3.901 euros menys que els homes). La bretxa de gènere en les pensions ha crescut respecte de l’any passat i és del 26 % al 2020, mentre que al 2019 era del 23,32 %.

Segons Imma Romeo Mallafré, Secretària de les Dones, Moviments Socials, Cooperació i Diversitat CCOO de les Terres de Lleida, "encara ens queda molta feina per fer per posar remei a les bretxes i dignificar les condicions de tants sectors feminitzats. Seguir apujant els salaris, en especial l’SMI, que té un important impacte en la bretxa salarial; ratificar el Conveni 189, tan important per equiparar les condicions de les empleades de la llar; aconseguir més i millors polítiques públiques de cures; aconseguir el reconeixement de totes les malalties professionals que afecten les dones; negociar plans d’igualtat a totes les empreses… ",

Romeo recorda que el 6 de març del 2022 finalitza el període transitori donat pel Reial decret 6/2019, d’1 de març, de mesures urgents per a la garantia de la igualtat de tracte i d’oportunitats entre dones i homes en la feina i l’ocupació, pel qual s’obliga totes les empreses de més de 50 persones treballadores a tenir negociat un pla d’igualtat. Segons dades pròpies de CCOO, "a la demarcació de Lleida tenim un total de 400 empreses, comptant empreses privades, públiques i administracions que tinguin més de 50 persones treballadores en plantilla, i aquest decret afecta més de 68.000 treballadors i treballadores. A hores d’ara només hi ha registrats 13 plans d’igualtat d’empreses de Lleida , i dues d’elles no en tenen l’obligació perquè són de menys de 50 persones a la plantilla".

tracking