Borja Solans, president de Pimec Lleida: «Les empreses necessiten més espai per poder créixer»

Agafa el relleu de Jesús Torrelles al capdavant de Pimec Lleida. Quins són els seus principals objectius?

Continuar treballant incansablement per dignificar el teixit empresarial lleidatà, tal com ha fet el meu predecessor durant els últims anys, defensant de manera ferma els seus interessos generant noves oportunitats i oferint solucions reals que reforcin la seua competitivitat i creixement.

Un dels reptes més immediats serà la reducció de la jornada laboral. Com ho està afrontant el teixit empresarial lleidatà?

Ara mateix tenim molts fronts oberts, ja que d’una banda està la pujada del Salari Mínim Interprofessional (SMI), per un altre l’augment dels convenis col·lectius per la pujada de l’IPC i finalment la reducció de la jornada laboral a 37,5 hores setmanals, un acord que va prendre de manera bilateral sense escoltar les empreses. Això suposarà una pujada de costos que moltes no poden assumir. Només reduir jornades incrementarà els costos de les pimes un 6% de manera directa, a això cal sumar les despeses indirectes, com buscar personal, que moltes vegades no es troba, formar-lo, etc. Si a això li afegim l’increment de l’SMI, la pujada es dispara per sobre del 10 per cent i hi ha moltes empreses amb un benefici que es troba per sota d’aquest percentatge. Està clar que tots volem treballar menys i cobrar més, però cal buscar un equilibri.

Com es podria arribar a aquest equilibri que comenta?

Per començar caldria tenir en compte la competitivitat de les empreses, i per a això cal escoltar-les, i d’altra banda s’hauria de sectoritzar aquesta reducció de jornada, perquè no tots els sectors poden afrontar-la de la mateixa manera. Per exemple, un dels que més la patirà serà el sector primari.

La majoria del teixit empresarial de la demarcació el formen microempreses i pimes. Lleida necessita empreses de més mida per guanyar competitivitat?

La província compta amb empreses molt potents, però per créixer o poder atreure noves firmes és necessari que tinguin lloc per fer-ho i aquesta solució passa perquè es desencalli d’una vegada el projecte del polígon de Torreblanca Quatre Pilans. Lleida té moltes pimes amb capacitat de creixement, però si no se’ls dona un espai per fer-ho hi ha la possibilitat que s’acabin traslladant a altres territoris que sí que els ofereixi aquestes facilitats. També seria necessari impulsar una nova llei de polígons per poder construir-los a les comarques amb un teixit productiu que ho necessiti per expandir-se.

Per què continua encallat el projecte del polígon?

Principalment per temes burocràtics. Aquesta és una qüestió que perjudica molt les empreses, sobretot les més petites, ja que no és només que paralitzi inversions, sinó que, de mitjana, es perden 41 hores al mes en tasques administratives i moltes vegades és feina perduda perquè de cada deu papers que es presenten set ja els té l’administració. Això suposa un cost per a les empreses, sobretot per a les pimes.

Quines altres infraestructures caldria millorar per dinamitzar la demarcació?

Lleida ha estat sempre la gran oblidada pel que fa a les comunicacions. No només fan falta més trens d’alta velocitat, amb més freqüències i parades, sinó que també cal millorar, i molt, les connexions interurbanes. No pot ser que hi hagi empreses en moltes poblacions que no trobin personal perquè les persones no poden desplaçar-se des d’altres pobles perquè no hi ha autobusos o trens. A més també fa anys que reclamem donar impuls a la connexió per carretera amb França.

La falta de mà d’obra és un problema recurrent. Què es podria fer sobre això?

Es necessita retenir el talent, però també és necessari crear-lo, i això passa per connectar les empreses i les universitats. Cal escoltar les necessitats del teixit empresarial. També cal donar impuls a la Formació Professional, se li ha de donar més importància de la que té ara.

Què passa amb l’absentisme?

És un tema que preocupa molt les empreses, per això demanem que s’implantin com més aviat millor les baixes flexibles, que permet compatibilitzar l’activitat laboral en situacions de baixa sense comprometre la seua recuperació.