Les tempestes de pedra han colpejat aquesta primavera almenys 15.160 hectàrees a Lleida

L’atípica primavera que està vivint Lleida des del punt de vista meteorològic s’ha saldat de moment amb almenys 15.160 hectàrees de cultius colpejades amb la pedra, segons els informes de balanç facilitats per la conselleria d’Agricultura.

Per extensió, els cereals són els cultius amb més nombre d’hectàrees damnificades, en concret amb 9.910 hectàrees, a les quals segueixen les 5.008 de fruiters, les 207 de finques de producció de fruita seca i les 35 d’oliveres. El gran problema va arribar el 19 d’abril, quan una insòlita tempesta va arrasar la zona mitjana de la comarca del Segrià, la Noguera, el Pla d’Urgell, l’Urgell i les Garrigues. Insòlita perquè l’abril no és ni de bon tros una data que es pugui considerar normal perquè descarregui una pedra d’aquestes característiques. Des d’aleshores, l’Associació de Defensa Vegetal Terres de Ponent ha comptabilitzat unes altres sis tempestes més.

José Luis Sánchez, catedràtic de Física Aplicada de la Universitat de Lleó, recorda com en la dècada dels 90 una tempesta de granís va arrasar bona part de la producció fructícola del pla de Lleida.

A l’hora d’analitzar la situació d’aquest any, Sánchez, expert en l’anàlisi del comportament de la pedra a Lleida i que treballa amb l’ADV Terres de Ponent, parla d’anomalia meteorològica en el comportament d’anticiclons i borrasques. El famós anticicló de les Açores del qual tots hem sentit a parlar en les previsions meteorològiques és un escut davant de les borrasques i en frena l’avenç cap a la península Ibèrica. Però aquestes setmanes l’anàlisi és ben diferent, amb la consecució de masses d’aire a l’Atlàntic que combinades amb la calor provoquen molta convecció i tempestes de granís en zones i amb una freqüència que no és l’habitual. Si situacions com les actuals es repetissin amb freqüència, aleshores es podria atribuir clarament al canvi climàtic, explica José Luis Sánchez.

Al fer un breu repàs de l’evolució de la pedra a Lleida, recorda que han arribat a analitzar més de 160.000 granissos caiguts a la província, amb pedres de fins a sis centímetres, encara que la mida mitjana se situa al voltant d’un centímetre. “Portàvem anys amb molt poc granís i aquest any ja tenim 60 granímetres afectats per analitzar, quan hi ha hagut campanyes senceres amb només 50 i d’altres en les quals hem arribat a 300”. Fa vint anys, els granímetres es desplegaven a Lleida de l’1 de maig al 30 de setembre, ara es col·loquen ja a l’abril davant la possibilitat de tempestes primerenques.  

Sánchez posa en relleu que l’anomalia meteorològica no se circumscriu a Lleida o a la península Ibèrica, ja que mentre que s’han disparat les pluges i la pedra al territori, el centre i el nord d’Europa estan preocupats precisament per tot el contrari, per la sequera.