Què passarà amb els 10.000 treballadors entre Osca i Lleida si Catalunya recapta el 100% de l’IRPF?
L’Associació d’Inspectors d’Hisenda de l’Estat (IHE) adverteix que aquest tipus de situacions impossibilitarien una correcta conciliació fiscal. I asseguren que és incomparable amb el País Basc.
Què passarà si Catalunya recaptés el 100% de l’IRPF: el cas dels treballadors entre Osca i Lleida
Lleida - Osca, dos províncies veïnes unides per l’ocupació agrícola, industrial i logística, podrien veure’s en l’epicentre d’un conflicte fiscal si prospera l’acord entre el Govern espanyol i la Generalitat de Catalunya perquè aquesta última recapti el 100 % de l’IRPF a partir de 2026, l’anomenat finançament singular de Catalunya.
Segons l’Informe del Mercat de Treball de la província de Lleida 2023, més de 2.923 persones amb domicili a Osca van treballar a Lleida, mentre que 6.631 residents a Lleida ho van fer a Osca. Aquest transvasament laboral —freqüent en sectors com l’agrícola o el transport— es convertiria en un problema tècnic i jurídic amb l’entrada en vigor del nou model de finançament català.
L’Associació d’Inspectors d’Hisenda de l’Estat (IHE) ha advertit que aquest tipus de situacions impossibilitarien una correcta conciliació fiscal. En el seu comunicat del 16 de juliol de 2025, els inspectors expliquen que si una empresa catalana contracta treballadors domiciliats en una altra comunitat, com Aragó, les retencions de l’IRPF s’ingressarien a Catalunya, però els treballadors haurien de declarar i sol·licitar la devolució de l’impost en la seua comunitat de residència (en aquest cas, Aragó).
“Resultaria impossible conciliar la informació procedent de dos bases de dades independents per efectuar les devolucions amb la rapidesa que aconsegueix ara”, afirma l’IHE.
El dilema de les "retencions creuades"
En el cas específic de Lleida-Osca, prop de 9.500 contractes laborals (dades de 2023) es veurien potencialment afectats per aquesta duplicitat administrativa. Les empreses ubicades a Lleida ingressarien les retencions a Catalunya, mentre que els treballadors d’Osca reclamarien les seues devolucions a l’Agència Tributària estatal, que no tindria accés directe a les dades fiscals generades a Catalunya.
La situació inversa també es produiria: empreses d'Osca amb empleats domiciliats a Lleida ingressarien les retencions a l’Agència Tributària estatal, però aquests treballadors catalans tributarien (segons el nou model) exclusivament davant de la Generalitat, dificultant la gestió i seguiment dels seus ingressos.
I el precedent del País Basc?
En ser preguntats per comparacions amb el model foral basc, els inspectors d’Hisenda van ser contundents: no és comparable. El País Basc i Navarra compten amb un sistema fiscal propi, reconegut constitucionalment i completament desenvolupat, basat en el Concert i el Conveni Econòmic, respectivament. Aquest model foral estableix de forma clara quina administració fiscal és competent en funció del domicili del contribuent.
“Els que estem treballant en la inspecció sabem que les persones físiques domiciliades al País Basc i Navarra tributen allà; la resta tributen en la resta del territori”, expliquen.
La diferència essencial, assenyalen, és que en el cas basc ja existeix una coordinació clara, normativa pròpia i delimitació de competències, la qual cosa evita els conflictes d’informació. En canvi, "el model proposat per a Catalunya es basa únicament al principi de cessió integral sense un sistema legal consolidat ni accés creuat de dades entre administracions".
“L’Agència Tributària catalana no tindria accés a les dades de la resta de l’Estat, ni viceversa. No hi ha una manera d’actuar coordinada. Això és el que més ens preocupa: afecta la igualtat entre els ciutadans i la pròpia naturalesa de l’Estat”.
Riscos per a la gestió fiscal i la lluita contra el frau
El model plantejat per la Generalitat —avalat en principi pel Govern central— implica no només la recaptació, sinó també la gestió, inspecció i liquidació de l’IRPF a Catalunya. L’IHE alerta que això posaria en perill tant el funcionament intern de l’Agència Tributària com la seua capacitat per detectar fraus i oferir dades fiscals automatitzades als contribuents.
A més, assenyalen que aquesta fragmentació posaria en risc el finançament dels serveis públics en comunitats receptores netes del sistema de redistribució fiscal, com Aragó o Andalusia, en reduir la base contributiva comuna.
