L'Associació d'Inspectors d'Hisenda alerta sobre les "greus conseqüències" del finançament singular de Catalunya
El Govern de l'Estat i la Generalitat han acordat començar la implementació gradual del nou model el 2026, començant per l'IRPF
L'Associació d'Inspectors d'Hisenda de l'Estat (IHE) ha alertat sobre les "greus conseqüències" que podria tenir l'acord entre el Govern espanyol i la Generalitat de Catalunya per implementar un règim de finançament singular per a Catalunya. Segons el document que ha fet públic el 16 de juliol de 2025, aquest model suposaria l'assumpció total dels impostos generats a Catalunya per part de la Generalitat, començant per l'IRPF en 2026.
En la reunió bilateral celebrada el 14 de juliol de 2025, ambdós governs van acordar iniciar gradualment la implementació d'aquest nou model fiscal. Segons l'IHE, aquest règim incompleix principis constitucionals i fraccionaria l'Agència Tributària, a més de perjudicar els serveis que actualment es presten als contribuents i reduir els ingressos disponibles per a la resta de comunitats autònomes per finançar serveis públics.
El model de finançament singular responia inicialment a un acord entre partits polítics per aconseguir la investidura del president de la Generalitat. Tot i que l'IHE reconeix que l'actual règim de finançament hauria d'haver estat reformat fa una dècada, considera que la solució no pot ser inventar-se un nou règim no contemplat a la Constitució.
Possibles conseqüències de la cessió de l'IRPF
Segons les últimes dades publicades (2022), les declaracions presentades a Catalunya (4.189.836) representen el 17,47% del total nacional. Els impostos ingressats a Catalunya suposen el 19,35% del total nacional, percentatge idèntic si es comparen només les dades de l'IRPF. L'IRPF és l'impost més important, ja que representa el 42,85% dels ingressos tributaris.
La cessió de la gestió, inspecció, liquidació i recaptació de l'IRPF a Catalunya a partir de l'1 de gener de 2026 podria provocar serioses dificultats en la gestió de l'impost. Per exemple, les empreses catalanes amb treballadors domiciliats a la resta d'Espanya ingressarien les retencions a compte a Catalunya, però els treballadors demanarien la devolució de l'import corresponent al seu domicili, fent impossible conciliar la informació procedent de dues bases de dades independents.
Efectes en la lluita contra el frau fiscal
Un altre efecte de la implementació del finançament singular seria, segons l'IHE, els greus perjudicis que es produirien en la lluita contra el frau fiscal. Per garantir una mínima eficàcia, és necessari que una mateixa Administració tributària efectuï el control de tots els tributs que giren al voltant de les activitats econòmiques, a causa de la forta interrelació entre aquestes (IS, IRPF, IVA), asseguren.
"Una informació fraccionada en dues bases de dades no pot produir els resultats actuals en la lluita contra el frau. Per exemple, seria impossible que la Generalitat efectués comprovacions d'operacions amb criptomonedes respecte dels ciutadans amb domicili a Catalunya, ja que la informació nacional i internacional estaria a la base de dades de l'AEAT i la de les declaracions presentades pels catalans a la base de dades de la Generalitat".
Desaparició de l'AEAT com a òrgan vertebrador
L'AEAT, a més de gestionar eficaçment el sistema tributari, exerceix altres funcions relatives a la gestió d'altres prestacions alienes a l'àmbit tributari però rellevants per a l'economia i la societat. En cas d'un fraccionament de l'AEAT i les seves bases de dades, l'IHE assegura que no es disposaria de la informació necessària per poder efectuar el pagament d'aquestes prestacions als ciutadans amb domicili a Catalunya.
Segons l'IHE, si aquest règim s'estengués a la resta de comunitats autònomes, l'Estat desapareixeria, ja que no disposaria dels fons necessaris per finançar les seves funcions. Tindríem 17 comunitats autònomes amb plena sobirania fiscal que pagarien les despeses comunes de l'Estat, però les comunitats no pagarien l'import de les pensions que cada any es financen amb impostos, ni els interessos del deute públic, ni les despeses destinades a serveis socials.
