FortCafé: com transformar el residu en recurs

FortCafé és un nou projecte nascut a Lleida per transformar el pòsit del cafè en fertilitzant orgànic NPK 6-4-4. El seu promotor, Alfons Tabarés, és el responsable de l’empresa de màquines de cafè Binkvending, que a final d’any acabava generant tones de residus que no sabien com reciclar. A través de contactes amb empreses de fertilitzants, Tabarés va trobar una manera enginyosa d’aprofitar el pòsit del cafè i transformar-lo en fertilitzant orgànic per a les plantes i per regenerar la terra.

Malgrat estar en la fase inicial, aquest projecte recull el pòsit d’unes 80 empreses que tenen màquines de Binkvending i compta ja amb la col·laboració de 15 locals a la ciutat de Lleida. FortCafé entrega a les cafeteries i bars uns recipients per deixar els residus del cafè i que recull una o dos vegades per setmana, aconseguint entre 5 i 15 quilos de pòsit depenent de l’activitat del local. Aquests espais reben insígnies per participar-hi i un tríptic perquè els mateixos clients puguin veure que els residus del seu cafè es convertiran en fertilitzant.

Segons explica Tabarés, l’objectiu de FortCafé és arribar a cobrir entre 150 i 200 locals a Lleida –i amb el pas del temps incloure els pobles de la zona–, mitjançant una bicicleta elèctrica per agilitzar la recollida i, a més, enfortir la idea d’empresa sostenible.

Malgrat rebre la llum verda del laboratori que el producte –equilibrat en nitrogen, fòsfor i potassi– és bo, els tràmits burocràtics encara en frenen la comercialització. El pla de Tabarés és oferir bosses Doypack d’un quilo, que es podrien vendre a les floristeries o supermercats per a consum individual domèstic, i sacs de 25 quilos per als agricultors. D’acord amb Tabarés, el producte és molt recomanat per a la vinya.

Únic a Catalunya

Un dels atractius del projecte, habitual en països sud-americans com Colòmbia, és que és únic a Catalunya, i a Espanya les empreses que fan alguna cosa similar utilitzen altres components. Per autofinançar-se, FortCafé acudeix a espònsors locals de Lleida, el logo dels quals apareix en diversos productes.

La humitat elevada, el primer gran obstacle del projecte

� El procés compta amb quatre fases principals: el consum de cafè, la recollida del pòsit, la fabricació de fertilitzant i la reutilització. Amb el pòsit ja emmagatzemat, es passa a la fase d’assecatge natural, i després de ser envasat i paletitzat és portat a l’empresa de fertilitzants. Tabarés recorda que la humitat va ser un dels principals problemes als quals es van haver d’enfrontar, ja que al portar el pòsit al laboratori les anàlisis van indicar que era del 15% –malgrat que semblava molt sec–, superant els nivells adequats d’entre el 5 i el 8%. Per solucionar-ho, van afegir matèria orgànica animal, com closques d’ou en pols.