Andreu Pi Pocurull, fundador del grup ICG Software: «Constància en les idees i saber adaptar-se són claus del triomf»

Comencem pel principi. Com va sorgir el grup?

El grup va néixer del fet que jo tenia la necessitat de muntar algun negoci i vaig apostar per crear una empresa per comercialitzar productes d’informàtica per al mercat de Lleida. Després d’un parell d’anys se’m va ocórrer anar a la fira Simo de Madrid i tenir-hi un estand, molt petit, en el qual volia vendre hardware (equips informàtics). I la meua sorpresa va ser que la gent es va interessar pel meu software (programes). En un moment en què només hi havia màquines registradores (en l’hostaleria i en el retail) vaig apostar pel punt de venda. El gran secret de l’èxit va ser veure que el client necessitava un producte que no existia i que era necessari. Aquest és el motor de la companyia. El gran reconeixement no només al voltant del país, sinó del món, va ser quan vam fer el gran canvi cap a Windows i vam treure al mercat un producte per utilitzar a la taula, gràfic, tàctil. Ja no has de teclejar, en l’aparell veus un objecte, que pot ser un cafè, el toques i l’estàs venent i l’estàs comptabilitzant, és la part de més èxit que hem tingut durant la nostra història. Aleshores se’ns va obrir un nou món i tots van intentar copiar-nos.

Aquesta és la gènesi de l’actual hòlding.

Sí, és el petit hòlding, A&K Holding, format per nou empreses, agrupades per fer tota una sintonia cap al món de la informàtica. Una part està centrada en la producció i venda software. Una altra part molt important són els acoblaments i la incorporació del hardware, els punts de venda. El 2007 vam llançar al mercat les màquines de cobrament d’efectiu, que permeten que no faci falta tocar els diners per cobrar i elimina possibles errors. Avui dia, vagis on vagis, et trobes una d’aquestes caixes.

Quantes n’hi ha?

N’hem venut unes 25.000 a tot el món. Entre els mercats més importants, després de l’espanyol evidentment, es troben Portugal, França, Suïssa, Bèlgica. També són molt potents per a nosaltres el Perú, l’Uruguai i Xile. Són els mercats més fidels, però som presents en més de 70 i per exemple en destacaria altres com Colòmbia o Costa Rica.

I ara toca el cloud (computació al núvol). Pot explicar aquest canvi, què representa per a les empreses del hòlding?

Vam començar cap al 2009 perquè necessitàvem anar cap al futur. El primer pas va ser conèixer a fons què era el cloud. Un dels nostres informàtics es va traslladar sis mesos a Irlanda, per aprendre en una universitat exactament com havíem de funcionar i com havíem de construir un producte en cloud. Després, el més important per a nosaltres va ser triar les eines, perquè volíem construir un producte des de zero. No volíem un producte amb eines que ja tenien altres empreses, sinó tenir personalitat pròpia, volíem marcar nosaltres mateixos el nostre futur.

Quina diferència existeix a tenir un producte amb Windows o amb Cloud?

Cada terminal en un punt de venda, en un establiment, amb Windows és única. Quan vols fer una actualització, has d’anar físicament a aquest terminal i actualitzar-lo. Representa un cost econòmic molt alt, perquè davant de qualsevol problema has de mobilitzar moltíssim esforç per poder posar-lo de nou en marxa correctament. En cloud, això no ens passa. Jo puc fer un canvi, una actualització a 12.000 quilòmetres de distància, sense moure’m. Treballem per canviar tots els nostres clients al nou format.

Quant han invertit en aquest canvi?

Uns 16 milions d’euros i ara estem en un període en què podem recuperar fons. Ja tenim unes 85.000 llicències de cloud al mercat i esperem que l’any que ve siguin 160.000 o 170.000. Parlem de quotes petites que paga l’usuari, però són quotes molt factibles per al client perquè el hardware també és molt més econòmic. El producte que tenim avui al mercat és molt més modern, funcional i usable. Té tots els avantatges i, evidentment, estem utilitzant la intel·ligència artificial.

Quin ha estat el moment més difícil de la seua carrera professional?

El més difícil sempre són els començaments. Tens idees i treballes amb poca gent, és un moment en què et pots moure amb molta més agilitat, canviar de plantejaments si és necessari. Aquesta és la gran sort, però els començaments són el més difícil. La vida està plena d’il·lusions quan ets jove, i t’agradaria aconseguir somnis, fites i has de lluitar per ells. Si ets constant amb les teues idees i les saps adaptar, triomfes. És el que ens ha passat a nosaltres.

I el moment més satisfactori?

Ara, quan estàs a dalt i pots analitzar les coses i veure els camins que vols portar, sense haver de passar penúries econòmiques.

Com veu el hòlding d’aquí a 10 anys, 15 anys?

El camí és incert. Com estarà amb la intel·ligència artificial? Tindrem robots? Tindrem autòmats? Com serà la nostra vida? No ho sé. Però et puc dir que d’aquí a 5 anys tindrem un producte més fàcil d’utilitzar, més senzill i a més amb moltes propietats. Ja no podem fer coses complicades. Ara hem de fer coses senzilles per a l’usuari.