Manuel Pimentel, exministre de Treball, escriptor i editor: «La UE vol destinar més a defensa que al camp»

Vostè es mostra molt crític amb les restriccions per part de la Unió Europea per a agricultors i ramaders. Per què?

Entre el 1990 i el 2020, durant trenta anys, l’imaginari europeu ha estat que el camp era per passejar i l’alimentació ens deixava de preocupar. Això ha fet que la Unió Europea hagi iniciat un procés de desmantellament del seu sector agrícola i ramader. Les conseqüències les estem veient: hi ha menys producció, la demanda creix i per això els preus comencen a pujar. És el que es diu revenja del camp. El que ens fa falta amb la nova PAC són activitats de suport al medi ambient, d’acord, però també amb la garantia per al rebost dels ciutadans europeus. En el cas concret de territoris com el de Lleida, és especialment sagnant aquesta situació.

Lleida té, a part d’un pes ramader i agrícola molt important, una capa d’avantguarda. De vegades els ciutadans del territori no són conscients del que significa per a Espanya, per a Europa i per al món d’avantguarda de tecnologies o noves fórmules. I això fa que qui no els coneix creguin que simplement són criadors de porc i no sàpiguen la tecnologia, l’avantguarda, el coneixement que hi ha darrere.

En una dualitat tan important entre camp i ciutat, què es pot fer a favor de l’Espanya buidada, perquè cada vegada ho sigui menys?

Primer, parlaria de la mirada. No es pot menysprear, considerar enemics del medi ambient l’agricultor i el ramader, ni maltractament animal, perquè si no es valoritza la professió els joves no voldran venir ni quedar-se. Cal garantir una infraestructura bàsica que permeti qualitat de vida, i els preus agraris han de respondre a l’esforç i, per tant, que tinguem explotacions que permetin una economia familiar raonable. També és molt important l’aigua.

És veritat que hi ha una Espanya buidada, però on hi ha aigua no està buidada. Estan buidats els secarrals. Tenim grans zones regables i allà la vida flueix i l’economia prospera. Si ho fem bé, el món rural pot tenir un gran dinamisme i manteniment de la població.

Parla de regadiu i estem en ple debat sobre la modernització del Canal d’Urgell.

Conec les modernitzacions de diferents zones regables. En principi, una modernització en genèric és bona, perquè permet estalvi d’aigua i automatització. Hi ha modernitzacions que s’estan fent molt bé, a un preu raonable, i d’altres no tant. Entre tots, cal exigir a les comunitats de regants, a l’Administració, a tots els afectats, aconseguir aquest equilibri, que es pugui obtenir la part bona que tingui la modernització i a un preu adequat. Un altre tema per a mi molt important és que el balanç total d’aigua no es perdi. Que s’optimitzi l’aigua, però que no sigui una excusa per reduir els cabals. Anar traient aigua seria un error.

Vol dir que no treguin aigua als agricultors per portar-la a Barcelona, com temen alguns regants lleidatans?

Correcte. Així ho entén tothom.

Tornem a la revenja del camp, què significa realment?

És simplement un sector agrari que ha estat perseguit, que deixa de produir o produeix molt més car i, en conseqüència, l’oferta d’aliments disminueix i els preus pugen molt. Això ja ha començat. El 2021 un carro d’un supermercat, d’un hipermercat ple costava 120 euros. Avui per omplir-lo calen 220 euros. És pels mitjancers, s’han fet rics els distribuïdors, els agricultors o els especuladors? No. Sobretot és per oferta i demanda.

Amb menys oferta i més demanda, els preus pugen. Si continuem limitant, restringint, encarint, continuarà. Jo crec que canviarà la mirada, però si no canvia, el carretó de la compra es posarà a 500 euros. És terrible, però ara s’està veient amb els ous.

Brussel·les moltes vegades sembla estar molt lluny per negociar, amb situacions molt diferents entre el nord i el sud mediterrani.

Europa és molt variada. Pensem que, si parlem de ramaderia, per exemple, estem parlant des dels rens de Lapònia fins als toros braus de la devesa d’Andalusia.

Fixa’t quin univers, i al mig tenim el porc, la gallina o els vedells. És molt variat i per això molt difícil. Ara comencem a negociar la nova PAC. Jo en porto ja moltes a sobre i sempre es comença en màxims. Ara es parla de rebaixar un 30% els fons, però això ha de canviar. El més alarmant per a mi és que part dels europeus volen destinar menys diners a l’agricultura en conjunt.

L’agricultura ha de continuar sent una prioritat a la Unió Europea. Ara, les qüestions geopolítiques prenen molta força. Hi ha guerres i cal posicionar-se en els conflictes, però no té sentit gastar molts diners en armes i després tenir el rebost buit. Perquè podem tenir un hangar ple de míssils i no tenir una llauna de sardines per portar-la a la boca. L’alimentació és encara més important que el míssil per guanyar qualsevol guerra.

Està en contra de l’increment de fons per a defensa?

No em posaré amb els fons de defensa, però crec que estem hiperventilant una mica. El que no té cap sentit és incrementar moltíssim en defensa i reduir en alimentació. És un disbarat que pagarem. Es planteja una reducció dels fons de la PAC quan es multiplica la despesa de defensa.

Com veu la política avui dia amb reclamacions de dimissions diàriament, enfrontaments sense treva, crispació?

Vivim un moment de crispació creixent. Alguns actors creuen que aconsegueixen alguna cosa crispant i dividint i això no és gens bo.

Jo personalment, que estic lluny de la política, intentaré crear on pugui espais de convivència, abaixar el diapasó, perquè veig el futur de crispacions creixents i és terrible.