SEGRE

Pensions de jubilació: Canvis clau en el càlcul des d'aquest gener de 2026

La reforma de pensions de 2023 introdueix una ampliació progressiva del període de càlcul i noves regles per a les llacunes de cotització, amb efectes a partir de l'1 de gener de 2026.

El gruix de les pensions que s’abonen a Lleida són de jubilació. - EUROPA PRESS

El gruix de les pensions que s’abonen a Lleida són de jubilació. - EUROPA PRESS

SEGRE REDACCIÓ
Publicat per

Creat:

Actualitzat:

A partir de l'1 de gener de 2026, el sistema de pensions espanyol experimentarà modificacions substancials en la manera de determinar la base reguladora per al càlcul de la pensió de jubilació. Aquestes noves directrius, establertes pel Reial decret llei 2/2023, de 16 de març de 2023, busquen ampliar els drets dels pensionistes i reduir la bretxa de gènere, alhora que asseguren la sostenibilitat del sistema públic. Els canvis més destacats inclouen una extensió del període considerat per al càlcul i una revisió de la integració de les llacunes de cotització, aspectes que afectaran directament la quantia final de les prestacions.

Aquestes mesures, tot i haver estat aprovades amb el Reial decret llei 2/2023, de 16 de març de 2023, no començaran a desplegar els seus efectes fins a principis de l'any vinent, concretament l'1 de gener de 2026. La legislació va ser concebuda com un paquet de mesures urgents per a l’ampliació de drets de les persones pensionistes, la reducció de la bretxa de gènere i l’establiment d’un nou marc de sostenibilitat del sistema públic de pensions. És crucial entendre que la seva implementació serà gradual i progressiva, amb un calendari definit que s'estendrà durant diversos anys, per tal d'adaptar-se a les noves exigències sense generar disrupcions abruptes.

Fins a l'1 de gener de 2026, el càlcul de la pensió de jubilació es basava en els salaris i les bases de cotització dels 25 anys, és a dir, 300 mesos, immediatament anteriors al moment de la jubilació. Amb la nova normativa, s'introdueix un període de càlcul més extens i flexible

El nou sistema preveu considerar un total de 348 mesos consecutius i immediatament anteriors al mes previ a la jubilació, dels quals se seleccionaran les 324 bases de cotització d’import més elevat. Aquesta metodologia busca beneficiar els futurs jubilats, permetent descartar els períodes amb cotitzacions més baixes.

Ampliació del període de càlcul de la pensió

Cal destacar, però, que aquesta ampliació del període de càlcul no s'aplicarà de cop, sinó que s'ha establert una implantació progressiva i esglaonada. Aquesta transició farà que s'incorporin gradualment més mesos al càlcul de la pensió de jubilació fins a assolir la totalitat de les 324 bases l'any 2037. 

Concretament, durant el període comprès entre l'1 de gener de 2026 i el 31 de desembre de 2026, es tindran en compte les 302 bases de cotització més elevades dels 304 mesos anteriors a la jubilació. Això implica una revisió de les cotitzacions dels 25 anys i 4 mesos previs. A partir d'aquí, cada any s'aniran afegint més mesos fins a arribar als 27 anys, o 324 mesos, l'1 de gener de 2037.

A més, el reial decret preveu un règim transitori addicional que ofereix una salvaguarda important per als futurs jubilats. Segons aquest mecanisme, la persona que es jubili podrà acollir-se al sistema anterior o al nou, en funció de quin li resulti més favorable en el moment de la seva jubilació. 

Per exemple, aquelles persones que es jubilin després del 31 de desembre de 2025 i abans del 31 de desembre de 2040, podran continuar aplicant el règim actual si aquest els resulta més beneficiós que el vigent en la data en què es generi la pensió. Aquesta mesura busca protegir els treballadors durant el període d'adaptació a la nova normativa.

Novetats en la integració de llacunes de cotització

Un altre punt crucial que entra en vigor l'1 de gener de 2026 és la integració de les llacunes de cotització. Aquesta mesura permet suplir parcialment els períodes en què la cotització del sol·licitant s'ha interromput, és a dir, els mesos sense cotització. Si en el període que s'ha de considerar per al càlcul de la pensió de jubilació hi hagués fins a 48 mesos no cotitzats per no haver existit obligació de fer-ho, aquests s'integraran amb la base mínima de cotització vigent. La resta de mesos, a partir del 49è, s'integraran amb el 50% d'aquesta base mínima, oferint un cert alleujament en situacions de discontinuïtat laboral.

A més, s'ha introduït una mesura especial d’integració de llacunes amb l'objectiu de combatre la bretxa de gènere en les pensions contributives. Aquesta disposició s'aplicarà mentre la diferència entre l'import mitjà de les pensions de jubilació de dones i homes sigui superior al 5%. 

Per a les treballadores, els mesos en què no hagi existit obligació de cotitzar, des del 49è fins al 60è, s'integraran amb el 100% de la base mínima de cotització. A partir del 61è mes i fins al 84è, s'integraran amb una cotització equivalent al 80% de la base mínima. És important destacar que els homes també podran beneficiar-se d'aquesta mesura si tenen fills nascuts o adoptats i presenten llacunes de cotització properes al naixement o adopció.

Impacte en la sostenibilitat del sistema

Aquesta facilitació de les condicions per poder percebre una pensió de jubilació més elevada, especialment amb la millora en la integració de llacunes, genera, sens dubte, un cost més elevat per a la Seguretat Social. Aquesta realitat obliga a recordar que, en paral·lel a aquestes millores, també es produiran increments en les cotitzacions a la Seguretat Social. L'objectiu és garantir la viabilitat i la sostenibilitat del sistema públic de pensions a llarg termini, equilibrant les prestacions amb els ingressos necessaris per finançar-les.

Titulars del dia

* camp requerit
Subscriu-te a la newsletter de SEGRE
tracking