Cristian Ovidiu Talpa, transportista: «Buscar-te la vida en un altre país és dur a l’inici»

Cristian Ovidiu Talpa fa més de vint anys que va sortir de Romania seguint la seua dona, que es va traslladar a Espanya a la recerca de feina. La seua primera destinació va ser Aragó, on va estar un parell d’anys treballant en el camp i en “tot el que sortia”. “Al meu país treballava en l’exèrcit, però vam decidir venir aquí a la recerca d’un nou futur. Al principi va ser molt difícil perquè la barrera de l’idioma era un gran hàndicap i només aconseguia feines amb sous molt baixos, menors fins i tot del que guanyava a Romania”, explica recordant que va ser una temporada molt dura. Amb el temps va anar aprenent l’idioma, la qual cosa li va obrir més portes, i també va fer amistats que el van ajudar a avançar en el seu camí. “Escoltava molt la ràdio, conversava amb la gent i em vaig apuntar a un curs d’espanyol, gràcies a això vaig aconseguir guanyar fluïdesa per comunicar-me”, diu. Després d’aquest període va decidir tornar a treure’s el carnet per poder conduir vehicles pesants. “Al meu país ja el tenia, però aquí no era vàlid perquè no me l’homologaven, així que em va tocar tornar a pagar per treure-me’l”, assegura. Arran de comptar amb el permís de nou en vigència va entrar a treballar en una empresa de transport per carretera a Lleida, on ja porta gairebé vint anys. “Ara les coses han canviat molt i crec que venir a treballar aquí s’ha tornat més senzill, perquè les empreses busquen empleats i els ajuden amb els papers i els ofereixen cursos d’idiomes o d’especialització.” El Cristian i la seua dona, que es van casar a Romania, tenen dos filles nascudes a Espanya, on també es va emportar la seua mare, i creu que el seu futur continuarà aquí. “Elles ja tenen tota la seua vida feta aquí, així que tornar de forma permanent al meu país en un futur proper sembla una cosa complicada”, assegura. Amb tot, sí que afirma que no descarten més endavant traslladar-se més a prop del mar, una cosa que als dos els apassiona. “Lleida està molt a prop de la platja, i això ens permet agafar el cotxe i escapar-nos molt sovint, tot i que sigui només per anar a prendre un cafè”, assegura amb felicitat.