Lleida ja ha perdut 48 milions per la pesta i pot arribar a 370 aquest any

El sector porcí de Lleida acumula ja 48 milions d’euros de pèrdues en els dos mesos de crisi, des que el 28 de novembre de l’any passat es detectessin els dos primers casos de pesta porcina africana en senglars a Collserola. Si la situació de preus i costos no millora, aquest any pot arribar a sumar 370 milions en números rojos.

La crisi de la pesta porcina ha fet caure les cotitzacions del porc d’engreix fins a l’euro per quilo, situant les pèrdues per cada animal que se sacrifica en almenys 36 euros, una xifra que algunes fonts situen fins i tot per sobre, tenint en compte els costos del transport fins a l’escorxador i possibles rebaixes que apliquin aquests com a baixes. El sector de Lleida ha perdut ja uns 48 milions d’euros, segons UP, i si no hi ha una evolució en positiu de les cotitzacions, aquest any els números rojos podrien assolir els 370, xifres que donen idea de les conseqüències per al primer sector agrari de la demarcació. Lleida compta amb uns caps de bestiar de 4.759.873 animals, el 58,9% del total de Catalunya, però la taxa s’eleva al 63,6% en porcs d’engreix.

La reobertura de mercats exteriors és una de les claus per poder reduir pèrdues. “Si el Japó, les Filipines o Mèxic reobren les seues fronteres al nostre porcí, la situació podria ser molt diferent”, explica Rossend Saltiveri des d’Unió de Pagesos. Es tracta d’aconseguir que segueixin la línia d’altres grans mercats com la Xina, que representa el 42% de les exportacions del sector espanyol a països extracomunitaris i que aplica la regionalització. Accepta porcí de tot l’Estat tret de Barcelona, com a demarcació amb casos de PPA.

Jaume Bernis, de JARC, explica que alguns experts del sector confien que a la primavera, a partir del mes d’abril o maig, el mercat podria començar a remuntar cotitzacions. Joan Graells, des d’Asaja, adverteix que és urgent que els preus repuntin ja.

De moment, ja són més de 103 els casos detectats, segons l’últim balanç referit ahir mateix al sector per part de la conselleria d’Agricultura. La bona notícia, si és que es pot dir així, és que tots han estat en el radi de sis quilòmetres dels dos trobats a Collserola el 28 de novembre passat. A més, tot els animals infectats són senglars, fauna salvatge, però sense cap positiu en granja.

Bernis explica que les explotacions que es troben en el radi de control s’estan buidant i enviant els animals a escorxador en el moment que correspondria, sent tots negatius i recorda les demandes d’ajuts perquè aquests ramaders no paguin els plats trencats. El fet que el virus només estigui afectant els senglars demostra, segons destaquen les organitzacions agràries, “l’elevada professionalitat i les mesures de bioseguretat de les granges”.

Amb tot, el sector té clar que afronta una crisi llarga. Des que es declari l’últim cas de pesta, farà falta que passin dotze mesos per poder recuperar el títol de lliure de la malaltia, però fonts del sector apunten que es preparen per a dos anys especialment difícils.

Un camí llarg en el qual ja es dona per descomptat, com en tota crisi, una reestructuració, en el qual guanyi més pes el sistema d’integració, que en aquests moments ja arriba al 81% de les explotacions catalanes d’engreix, mentre que en el cas de granges de les verres és un 60%. A Lleida treballen una desena de grans integradores, però hi ha un bon número de mida més limitat.

Aquesta crisi, que arriba després de quatre anys de bons resultats del porcí, posarà a prova la situació econòmica de cada empresa, la seua capitalització, volum de deute i ràtio sobre actius.

En aquest context, fonts del sector apunten polítiques empresarials que passin per reduir caps de bestiar sense afectar la producció futura, com limitar la inseminació de verres, tostonejar part de la producció de garrins o no omplir totes les places d’engreix disponibles. La baula que avui es troba en millor situació és la d’escorxadors i transformació.

“Si el virus arribés a les granges, representaria l’estocada final”

La crisi de la pesta porcina està impactant les 2.759 granges de porcí de la província de Lleida i Ramon Gatnau, de Vilanova de l’Aguda, ho explica en una sola frase: “Quan vam saber del primer cas de pesta porcina en els senglars de Collserola, ho vam viure amb molta angoixa, perquè sabem que tot allò pel qual hem treballat durant tant de temps se’n pot anar en orris en un moment.” Aquest jove ramader de 38 anys explica que el seu pare va viure l’anterior crisi de la pesta porcina africana i al sentir la notícia es “va remuntar a trenta anys enrere, quan la pesta sí que va arribar a la nostra granja”. 

En aquests moments la situació és molt diferent, afirma, per les mesures de bioseguretat implementades pel sector, i ara està molt més preparat. Amb tot, alerta que “si el virus arriba a les granges seria l’estocada final” per al sector. En el seu cas, es tracta d’una granja integrada i “no perdem els diners que estan perdent els amos dels animals, la integradora”. Encara que de moment no es parla de reducció dels preus que estan pagant les empreses als grangers, considera que en un moment o un altre acabarà repercutint.