Menjar a Espanya costa un 40% més que el 2021 mentre l’IPC general puja un 20%
Les llars de rendes baixes destinen gairebé el 20% dels seus ingressos a alimentació, davant el 5% de les famílies amb més poder adquisitiu
Eduardo Soares / Unsplash
El preu dels aliments a Espanya ha experimentat un increment del 40% des del 2021, duplicant l’augment del cost de vida general, que se situa en el 20%. Aquesta divergència reflecteix la pèrdua de capacitat econòmica de les famílies espanyoles, segons revela l’informe La despensa a presión. Radiografía de la inflación alimentaria en España (2015-2025) elaborat per EAE Business School, que forma part de la xarxa Planeta Formació i Universitats.
L’estudi documenta com la inflació en alimentació s’ha desacoblat de l’Índex de Preus de Consum (IPC) general durant l’última dècada, convertint-se en un fenomen estructural. Malgrat que l’IPC s’ha moderat fins el 2,9% el 2025, els preus no han experimentat descensos, sinó que s’han consolidat en els nivells assolits durant 2023 i 2024. Segons explica l’informe, s’ha produït un "efecte esglaó" derivat de canvis permanents en l’estructura de costos laborals, energètics i climàtics.
Samer Ajour El Zein, autor de l’estudi i vicedegà d’Investigació d’EAE Business School, adverteix sobre l’impacte del context geopolític: "La guerra a l’Orient Mitjà impulsa la inflació global a l’encarir el petroli i el gas, amb risc de disrupcions a l’estret d’Ormuz. Això augmenta els costos de transport, fertilitzants i energia, pressionant a l’alça els preus dels aliments i productes de consum que arriben a la UE."
Impacte desigual segons el nivell de renda
L’anàlisi d’EAE Business School constata que la inflació alimentària actua com un impost regressiu que penalitza de forma desproporcionada a les llars amb menys recursos. Mentre les famílies de rendes baixes dediquen prop del 20% dels seus ingressos a la compra d’aliments, les rendes altes amb prou feines destinen un 5% a aquest concepte, la qual cosa suposa un càstig tres vegades superior per als grups més vulnerables.
Les dades del 2024 reflecteixen que el 9,1% de la població espanyola manifesta arribar a fi de mes amb molta dificultat, situant-se la taxa de risc de pobresa o exclusió social en el 25,8%. L’informe subratlla la importància dels ajuts públics destinats a famílies vulnerables, ja que la seua eliminació podria suposar un increment d’entre 350 i 501 euros anuals per llar a la cistella de la compra.
Diferències territorials en el risc de pobresa
La investigació identifica notables disparitats geogràfiques en l’impacte de la inflació alimentària. Extremadura, Andalusia i les Canàries presenten taxes de risc de pobresa superiors al 30%, destinant-ne més del 20% de la seua renda disponible a alimentació. Paradoxalment, aquestes comunitats són productores d’aliments. Al contrari, Navarra i el País Basc dediquen només el 12% dels seus ingressos a aquest concepte, reflectint una capacitat econòmica més gran dels seus habitants.
Canvi cap a una dieta menys saludable
L’encariment dels aliments ha provocat una transformació en els hàbits de consum de les famílies espanyoles, generant el que l’estudi denomina una "greu fractura nutricional". Les famílies han reduït la compra de proteïna d’alta qualitat, com a peix fresc i vedella, el consum de la qual ha caigut a prop del 12%. Al seu lloc, han augmentat l’adquisició de carbohidrats barats i processats, el consum dels quals ha repuntat un 8%.
L’informe assenyala que la "cistella saludable" s’ha encarit un 40% més que la "cistella de supervivència", obligant a les rendes baixes a adoptar una "dieta obesogènica" per motius econòmics. Aquesta situació podria derivar en un increment dels costos sanitaris a llarg termini a causa de patologies associades a la mala alimentació, com a obesitat, diabetis o malalties cardiovasculars.
Concentració del mercat de distribució
L’estudi analitza també el sector de la distribució alimentària a Espanya, caracteritzat per una elevada concentració empresarial. Els cinc principals operadors controlen més del 50% de la quota de mercat, una estructura que va permetre contenir inicialment l’impacte inflacionari mitjançant millores en l’eficiència logística. Tanmateix, aquesta concentració també contribueix a la fixació de preus al mercat. L’informe revela que, de mitjana, un producte multiplica el seu preu per gairebé quatre vegades des del camp fins que arriba al consumidor final.
