La cultura mou més d’un milió de turistes
La preferència per aquest tipus de turisme va a l’alça i el visitant és de renda mitjana i alta. Romànic, Seu Vella o museus, a banda de festes populars, el més buscat
El castell de les Pallargues, un dels més visitats de la ruta dels Castells del Sió, amb diversos grups ahir. - JORDI BONILLA
El turisme cultural atreu a les comarques de Lleida cada any uns 1.373.000 visitants, segons dades facilitades pel patronat de Turisme de la Diputació coincidint amb l’Any del Turisme Cultural. Aquesta xifra inclou tots els visitants que consumeixen cultura a Ponent i el Pirineu, independentment del seu origen i de si pernocten en algun establiment local.
Són més d’un milió de clients que s’han consolidat els últims anys en paral·lel al creixent reconeixement del patrimoni cultural i festiu, especialment per part de la Unesco, que ja inclou al seu llistat de béns fins a sis puntals de la cultura a Lleida: des de les pintures rupestres de la Roca dels Moros del Cogul, dins del conjunt de les pintures de l’arc mediterrani; al romànic de la Vall de Boí; les festes del foc del Pirineu; les construccions de pedra seca; els raiers de la Pobla de Segur i de Coll de Nargó i el toc manual de campanes.
Tot plegat, a l’espera de l’evolució de la candidatura de la catedral de la Seu d’Urgell, la Seu Vella de Lleida i els Vestits de Paper de Mollerussa, que esperen el seu propi reconeixement.
La xifra s’assembla a la del conjunt de turistes que visiten i pernocten a les comarques de Lleida al llarg de l’any, que el 2025 van assolir la xifra rècord de 1.383.791 visitants i 3.357.193 pernoctacions.
Les nou esglésies del romànic de la Vall de Boí, declarades Patrimoni Mundial de la Unesco fa poc més de 25 anys, són una peça clau per entendre l’elevada demanda de turisme cultural a Lleida, ja que cada any reben entre 120.000 i 150.000 visites, unes 400 al dia, cosa que repercuteix en l’economia local.
La Seu Vella de Lleida rep entre 70.000 i 90.000 turistes i els descensos fallaires (concentrats en tot just dos setmanes amb l’arribada de l’estiu), més de 20.000.
A banda dels sis elements reconeguts per la Unesco, l’oferta turística cultural a Lleida es completa amb una llarga llista de festes (Aplec del Caragol, Passió de Cervera o Carnaval de Solsona; Pessebre de Sant Guim o Mercat Romà de Guissona); esdeveniments com Musiquem, Animac o Titelles; camins de pelegrinatge (Sant Jaume i Camí Ignasià) i museus i col·leccions (18 i 70, respectivament).
La Ruta dels Castells, el monestir de Vallbona, el barroc del Solsonès o el modernisme de la Segarra complementen aquesta part de l’oferta, a la qual es podria sumar la variant de turisme industrial (Casa Canal de Mollerussa o el Museu de la Sal de Gerri) o agrari.
1.000 euros de despesa
El ministeri de Cultura estima que més de 38 milions de viatges efectuats a l’Estat espanyol el 2024 van ser mobilitzats per la cultura i van comportar una despesa total associada de més de 38.400 milions d’euros, la qual cosa implica un desemborsament d’uns 1.000 euros per viatge.
ADN Lleida
Per al director del patronat de Turisme, Juli Alegre, tant el patrimoni cultural com les festes populars “formen part de l’ADN de Lleida i mouen molta gent. La cultura és la nostra expressió més genuïna”, va remarcar.
En aquest sentit, Alegre va afegir entre “els actius” d’aquest tipus d’oferta a Lleida esdeveniments com l’Esbaiola’t, el Gar Gar o el Dansàneu i va recordar que festes com el Ranxo de Ponts esperen també un reconeixement.
El turisme cultural, de fet, ha experimentat un fort increment en els últims anys i qui el practica sol respondre a un perfil de viatger de poder adquisitiu mitjà i alt i respectuós amb l’entorn, una característica sens dubte imprescindible per conservar el patrimoni cultural.
