Trist comiat: el Lleida, amb el futur com a club en l’aire, posa fi a una temporada horrible amb una derrota a Andratx

El Lleida va posar ahir punt final a una temporada decebedora amb una derrota intranscendent per 3-1 al camp de l’Andratx. El resultat d’ahir exemplifica els problemes que ha anat patint l’entitat, amb deutes i sense inversors, i la seua plantilla, amb impagaments des de fa mesos i sense notícies de Luis Pereira.

Per començar, ja va ser una victòria que l’expedició pogués viatjar a Mallorca, a causa que la crisi del club posava en risc el desplaçament de l’equip a l’illa. El Lleida es va presentar a Andratx amb només cinc suplents (quatre jugadors de camp i un porter), mentre que del cos tècnic només van viatjar els dos entrenadors, el preparador físic i el delegat.

Aquesta circumstància ja va tacar la imatge del club abans del partit. Durant l’escalfament era trist veure els porters preparant-se sense entrenador. Amb la derrota d’ahir el Lleida acaba la Lliga en tretzena posició, en zona de play-out és a dir, play-off de descens. Tot i així, els lleidatans no disputaran aquesta fase a causa que són, dels tretzens, el que tenen més punts dels cinc grups de Segona RFEF.

El final ha estat molt diferent de les perspectives que hi havia al principi de temporada, amb l’ascens com a objectiu. Plantilla, staff i club tenien com a objectiu el play-off. L’equip estava liderat pel nou projecte de Marc Garcia i malgrat començar amb algun dubte, els blaus van aconseguir, a la primera volta, dos importants triomfs a domicili davant del Sant Andreu i l’Europa, campió del grup. De fet, a la jornada 10, els de Marc Garcia eren líders. El Lleida va tancar el 2024 i alhora, la primera volta, en cinquè lloc amb una victòria per 3-0 davant de l’Andratx.

Segurament ningú no es creuria que el triomf d’aquell 22 de desembre seria l’última victòria del Lleida al Camp d’Esports, ja que a partir d’aquell moment van començar els problemes.

Primer van ser els resultats, amb una interminable ratxa d’empats, els que van portar part de l’afició a començar a perdre la paciència. No van tardar a arribar els retards en el cobrament i, ja directament, els impagaments. Amb l’aigua fins al coll, tant en l’aspecte esportiu com en l’econòmic, Marc Garcia va ser destituït a primers de març després d’empatar a casa davant l’Il·licità, deixant pas a Iñigo Idiakez que, després d’arribar com a revulsiu, aviat va topar amb una realitat que probablement ningú no li va explicar quan negociava la incorporació al Lleida.

Aquesta realitat es va fer pública el 4 d’abril, quan el propietari Luis Pereira i l’adjunt a la presidència Marc Torres convocaven una roda de premsa per explicar els comptes econòmics del club. Van anunciar la presentació d’un preconcurs de creditors, acció encara no executada, mentre es va explicar que el club buscava inversors que poguessin treure’l a la superfície.

També cal tenir en compte que, quan va arribar, Pereira va evitar la caiguda d’un club que, en l’última etapa dels Esteve anava costa avall, amb un deute d’1,7 milions d’euros amb l’Agència Tributària i amb comptes pendents amb la Seguretat Social, que han estat un llast que el club no s’ha pogut treure de sobre.

Tampoc no va ajudar la confrontació amb la Paeria, negant-se a firmar el conveni que se li va oferir. Les causes judicials han estat un continu, tant amb els anteriors gestors com amb Vicente Javaloyes, acomiadat i que al seu torn també va denunciar el club.

L’últim esperpent va ser fa una setmana, quan Pereira va anunciar que l’havien estafat amb una inversió que mai no va arribar. Des d’aleshores, silenci i la denúncia d’Idiakez, divendres, que el president els ha abandonat.