Campiones del món

❘ san juan ❘ Ho ha tornat a fer. El Vila-sana ha escrit una pàgina gran, molt gran, de la seua història, al conquerir el Mundial de Clubs Femení d’hoquei, el segon títol de la seua jove història després de la Supercopa d’Espanya l’estiu passat.

Vila-sana i Fraga, poblacions separades per tot just 60 quilòmetres, van anar a disputar-se el títol a 10.000 quilòmetres de distància, a la ciutat argentina de San Juan. Les del Pla d’Urgell i les de la Franja, els dos millors equips del món, revivien la final de la Champions del 2024, jugada a la Corunya. I si llavors va guanyar el Fraga, amb un staff tècnic lleidatà que encapçala Jordi Capdevila, en aquesta ocasió la victòria ha estat per a les jugadores que entrena Lluís Rodero, que es van imposar per 3-5. Va ser una final espectacular. Vuit gols en 50 minuts i un equip, el de Vila-sana, que s’ha convertit aquests dies en tot un fenomen de masses a San Juan, la capital de l’hoquei. “Els nervis es queden a l’autocar”, va xisclar la capitana Maria Porta a l’arribar a l’Aldo Cantoni una hora i mitja abans del partit. Les del Pla d’Urgell van seguir tots els seus rituals, música a l’autocar (La Morocha, de Luck Rao, i Un beso y una flor, de Nino Bravo, entre d’altres).

El duel va començar bé per al Vila-sana. Una jugada ràpida va servir perquè Luchi Agudo enviés la bola al fons de la porteria en el minut 3, per a deliri d’una grada de l’Aldo Cantoni que anava majoritàriament amb les del Pla. En la jugada següent, Anna Salvat li va parar un tret a Vinyet Flix. El gol va animar les de Lluís Rodero, que s’atansaven amb més perill a la porteria rival. El Fraga, per la seua part, pressionava en tota la pista a la recerca de l’empat. En el minut 10 va arribar el segon gol de les lleidatanes. Un tret llunyà de Luchi Agudo el va desviar Dai Silva al fons de la xarxa davant de la desesperació d’Anna Ferrer i les seues companyes i l’alegria de les lleidatanes, que es van abraçar al centre de la pista. Era la festa de les jugadores argentines i se’n va unir una altra, encara que en aquest cas per fer l’1-2 (10’). Adri Gutiérrez, que va rebre un homenatge abans del matx de la Federació Argentina perquè es retira a l’acabar la temporada, va creuar una bola i va despistar Anna Salvat.

El xoc va entrar en una fase de desconcert per a les lleidatanes i una bola perduda al centre de la pista va propiciar un contraatac, una vegada més d’Adri Gutiérrez, que va disparar i la bola la va rebutjar Salvat. La portera de les lleidatanes va tenir actuacions destacades en els següents minuts demostrant els seus reflexos. Les lleidatanes ho intentaven i es mostraven amb confiança, es passaven la bola i obrien la pista obligant les fragatines a perseguir-les. Victòria Porta va veure com es desmarcava Gimena Gómez i li va passar una bola que va resultar ser una assistència perfecta perquè una altra de les argentines del Vila-sana marqués. L’1-3 va pujar al marcador en el 16. El Fraga aprofitava les poques boles que robava per formar contraatacs i Sanjurjo i Gutiérrez van arribar a disparar però Anna Salvat, molt atenta, va rebutjar. Luchi Agudo i Gimena Gómez van arribar amb perill a la porteria defensada per Anna Ferrer però la portera de les fragatines va demostrar que és una peça clau. Amb l’1-3 es va arribar al descans.

A la segona part, el Vila-sana va continuar amb el joc obert i fent gran la pista, intentant esgotar les possessions. Luchi Agudo va tirar en el primer minut però va rebutjar Anna Ferrer. El Fraga també ho intentava i Adriana Soto, en el segon minut d’aquest segon temps, va fer el 2-3 tornant el seu equip al partit. Abans, Sanjurjo també havia posat a prova Anna Salvat. El gol va semblar desconcertar una mica les del Pla d’Urgell, que van cometre alguna imprecisió que podria haver costat cara si Salvat no hagués rebutjat el tret d’Adri Gutiérrez.

Justament, una jugada de mala sort i d’errors encadenats va propiciar el 3-3 (29’). Una altra vegada va ser Adri Soto qui va aprofitar la multitud que hi havia a l’àrea del Vila-sana i que tapava la visió a Anna Salvat, que no va veure arribar la bola. El matx tornava a començar, però no van tardar gaire les lleidatanes a avançar-se gràcies a un golàs de Victòria Porta, que va driblar, es va girar i va acabar batent Ferrer (3-4, 31’). L’encontre s’havia tornat boig i els més beneficiats eren els espectadors que, pràcticament, omplien l’Aldo Cantoni. En el 33 Soto va veure targeta blava per una entrada a Gimena Gómez i la falta directa la va xutar Victòria Porta, que va tenir la sort del seu costat. La bola la va rebutjar Ferrer però al baixar, rebotada de la xarxa de protecció de darrere de la porteria, li va tocar a l’esquena i va acabar entrant a la porteria per situar el 3-5. L’equip de Lluís Rodero es va començar a agradar i va fer uns minuts extraordinaris de joc davant d’un Fraga desconcertat. Victòria Porta tallava boles i Gimena Gómez lluitava i pressionava per tres mentre Luchi mantenia la tranquil·litat de l’equip. El Fraga no arribava amb perill a la porteria de Salvat i, quan ho feia, aquesta era un mur. Gimena Gómez podria haver fet el sisè però la bola que va robar i amb què va protagonitzar un contraatac la va refusar Ferrer. En el 37, Dai Silva va relliscar i va fer caure Sanjurjo, per la qual cosa va veure la blava. La falta directa la va xutar Julieta Fernández però Anna Salvat va aguantar bé i la va acabar refusant. Amb una menys, el Vila-sana es va tancar per aguantar i les lleidatanes es van defensar amb dents i ungles, fins i tot Luchi Agudo va tenir un contraatac que, al final, va quedar en res.

El Fraga, a més, va arribar a les deu faltes però Anna Ferrer va veure les intencions de Victòria Porta i va fer una gran parada. La recta final va seguir amb la mateixa tònica, amb un Vila-sana sencer que sabia que s’esgotava el temps i que s’atansava el segon títol de la temporada. El marcador s’hauria pogut incrementar si Luchi Agudo hagués aprofitat la falta directa que va tenir per l’expulsió d’Aina Arxé quan només faltava un minut i mig perquè s’acabés el partit.

A mesura que el rellotge corria, els nervis s’incrementaven a la banqueta. Amb el final del duel, la part d’afició del Vila-sana va embogir. Hi va haver xiscles, plors, abraçades i carreres per la pista. Ramon Porta, el president, va baixar per abraçar-se tot el que trobava pel camí. Especialment emotiu va ser l’abraçada amb les seues filles Victòria i Maria Porta. Mitja hora després del partit, els petits de San Juan encara perseguien les jugadores per la pista i per la banda per demanar samarretes. I és que el Vila-sana s’ha convertit aquests dies en un autèntic fenomen de masses. Després de guanyar dos títols aquesta temporada, l’equip lluitarà ara per la Lliga i la Copa.

"El partit el teníem marcat des del 2024”

L’entrenador del Vila-sana, Lluís Rodero, va dir que “aquest partit el teníem marcat des de l’any passat quan vam perdre la final de la Champions amb el Fraga. La gent va valorar que no havíem guanyat res, però jo estava convençut que acabaríem guanyant i ho hem fet”, va explicar.

Cinquè duel de la temporada amb el Fraga

La final del Mundial de Clubs era el cinquè partit que disputaven aquesta temporada el Fraga i el Vila-sana. Fins ara, l’equip de la Franja n’havia guanyat dos, per un les del Pla i un empat. Aquest triomf equilibra els duels, ara amb dos triomfs per a cada un.

“Hem fet un partit espectacular”

La capitana de l’equip lleidatà, Maria Porta, va explicar després del matx que “els somnis també es compleixen. Aquesta victòria no ve d’avui, ve de l’any passat i dels anys anteriors. Quan vam perdre a la Corunya per penals davant d’aquest equip ho vam passar malament. Calia aprendre i treballar més i hem fet un partit espectacular”.

“És el fruit del treball de molta gent”

Ramon Porta, president del Vila-sana, va dir després del xoc que “això és el fruit del treball de molta gent i durant molts anys”, per afegir que “vam dir que estaríem a dalt i ho estem fent”. “És el segon títol de la temporada i això és espectacular”, va concloure.