Lleida entra al grup de províncies sense futbol en les quatre primeres categories

Amb el descens administratiu a Tercera Divisió, Lleida ciutat i Lleida província entra a formar part del minoritari grup de províncies d'Espanya que no tenen cap equip masculí a alguna de les quatre categories principals del futbol, el professional i semiprofessional que va de Primera a Segona, i de Primera RFEF a Segona RFEF (les antigues Segona B). 

Amb l’inici de la temporada 2025–26, la cobertura territorial del futbol mostra dos forats en vermell (o blau, en el nostre cas). En concret, són dues les províncies espanyoles que no tenen cap representació ni en l’àmbit professional ni en part del semiprofessional (encara que tercera RFEF es considera semiprofessional): Lleida i Palència.

En el cas del Lleida, el club va sol·licitar una pròrroga fins al 16 de juliol –argumentant que al FC Cartagena sí que se li ha concedit per fer front als pagaments fins al dia 31 de juliol– que no li va ser concedida, malgrat que dimarts es va publicar el calendari de Lliga de Segona RFEF i apareixia el nom del Lleida CF.

Cronologia del Lleida

El descens administratiu del Lleida CF a Tercera Divisió és el trist desenllaç d’una etapa marcada pel conflicte institucional, les tensions amb l’Ajuntament i greus problemes econòmics i de gestió que han deixat la ciutat sense futbol entre les quatre categories principals del futbol estatal.

Tot va començar amb l’arribada de Luis Pereira a la presidència del club el gener del 2022, en un moment límit en què la continuïtat del Lleida estava amenaçada. Malgrat l’oposició dels germans Esteve, antics gestors, Pereira va salvar el club de la desaparició i va aconseguir, aquella mateixa temporada, classificar l’equip per al play-off d’ascens.

Tanmateix, pocs dies després del seu nomenament, el ple municipal acordava rescindir el conveni d’ús del Camp d’Esports, un conflicte que es convertiria en un dels fils conductors del deteriorament progressiu de la relació entre el club i la Paeria. El Lleida va recórrer aquella decisió, que acabaria derivant en un llarg litigi.

El primer gran xoc públic entre club i Ajuntament va esclatar l’agost de 2023, quan Pereira va acusar l’equip de govern encapçalat per Fèlix Larrosa de "discriminació" després del rebuig del projecte de nova ciutat esportiva que havia presentat.

El març de 2024, una impugnació forçava el club a canviar oficialment de nom, passant a dir-se Lleida CF, i suposava també la sortida de l'exdirector esportiu Javaloyes, enfrontat amb la presidència.

El conflicte amb l’Ajuntament va tornar a escalar al juliol de 2024, quan el club va renovar la gespa del Camp d’Esports sense el permís municipal previ. La Paeria va considerar que no s’havia seguit el protocol establert i va exigir al club que assumís els costos de les obres. La disputa es va traslladar als tribunals.

El 14 de febrer de 2025, la justícia avalava la rescissió del conveni original del Camp d’Esports. La Paeria oferia un nou acord de cessió per quatre anys, però el club el rebutjava, fet que deixava l’equip en una situació logística crítica.

A finals de març, el diari Segre revelava que la plantilla i el personal acumulaven impagaments des del gener. El 4 d’abril, Pereira apareixia públicament per última vegada i anunciava un preconcurs de creditors que finalment mai no es va arribar a presentar.

La crisi s’agreujava el 27 d’abril, quan Pereira atribuïa els problemes a una estafa per part d’uns suposats inversors, sense aportar detalls concrets. Mentrestant, els jugadors exigien una solució, però el club no era capaç de tancar cap acord econòmic viable.

Finalment, entre el maig i el juny de 2025, el Lleida CF donava la baixa a tota la plantilla i la Real Federación Española de Fútbol decidia el descens administratiu del club a Tercera Divisió. Amb aquest desenllaç, Lleida es queda, per primer cop en dècades, fora del mapa del futbol estatal, sense cap equip representat entre Primera i Segona, ni a les dues RFEF.