Roger Lamesa, director esportiu de l'AEM: “Cal explotar més la marca AEM Lleida”

Roger Lamesa (Lleida, 6-8-1990) ha tornat a l’AEM com a director esportiu, una nova faceta per a ell ja que, com confessa en l’entrevista, el que li agrada és entrenar i és al que es dedicarà quan li sorgeixi una oferta que el sedueixi. Els seus inicis a les banquetes van ser a la base del Lleida Esportiu (2016-17), es va embarcar després en tota una aventura en el futbol indi dirigint el Pune City (2017-2018) per encarrilar a continuació la seua carrera en el futbol femení. Tres temporades exitoses a l’AEM (2018-21), amb ascens a Lliga Reto Iberdrola inclòs, el van portar al Granada, amb el qual va ascendir i va aconseguir la salvació a Lliga F (2021-24). La seua última banqueta va ser la de l’històric Llevant (2024-25).

Expliqui com ha estat això de tornar a l’AEM?

Bé, tot naix quan estava al Llevant. Allà, juntament amb el que era el director esportiu en aquell moment, vam decidir fer el curs de direcció esportiva a Madrid. Quan deixo la meua etapa al Llevant i torno a Lleida, evidentment, continuo vinculat a l’AEM, fent un seguiment de l’equip. Durant aquella etapa, el president (Paco García), em diu que li agradaria que tornés al club, i em pregunta: “On et veus més, com a entrenador o a la direcció esportiva?” Clar, a mi evidentment m’agrada entrenar, i crec que el meu lloc és la gespa, perquè gaudeixo sent entrenador. Però arran de fer aquest curs i com que existia la possibilitat de tornar a l’AEM, era l’oportunitat de tornar a casa i entrar a la direcció esportiva d’un club que acumula dos play-offs consecutius. La meua etapa a l’AEM com a entrenador la dono per tancada.

I com s’ha trobat el club respecte a com estava quan va marxar?

Tinc sentiments contraposats. D’una banda, sento orgull al veure, com a entrenador, el que ha vingut després. L’Òscar (Cobacho) va fer un treball molt bo. En aquell partit clau contra el Femarguín va aconseguir salvar l’equip, perquè el partit era decisiu: si no entraven en aquesta nova categoria, l’AEM probablement hauria desaparegut del professionalisme. Així que va aconseguir assegurar la plaça. Després va venir l’etapa del Rubén (López), que ha estat molt exitosa a nivell esportiu. Personalment, crec que ha estat el millor entrenador que ha tingut l’equip en la seua història. Els resultats hi són: dos play-offs i un que gairebé s’aconsegueix en l’última jornada. A nivell de club, hi ha hagut un creixement brutal gràcies a aquest treball. Però també hi ha una carència important: actualment no hi ha cap jugadora de la província al primer equip. Quan vam marxar, vam deixar l’equip amb 15 jugadores de Lleida. No és un tema econòmic, sinó d’identitat i això s’ha perdut. Hem de recuperar-ho.

I com pensa fer-ho?

S’ha intentat repatriar jugadores, però això és molt complicat. Així que la idea és potenciar el talent d’aquí i tornar a portar a Lleida gent pròxima al club. Com ha passat amb Inés Faddi, que va tornar l’any passat. És de Saragossa, va estar en l’anterior etapa en el club, i serà una de les noves capitanes de l’equip. Des de la direcció esportiva creiem que és una persona molt identificada amb el club. Estava bé al Granada, però sentia els colors de l’AEM des de la distància. Repatriar aquest tipus de jugadores de proximitat és fonamental.

Després de la gran temporada de l’equip es produirà una remodelació important. Quins perfils de jugadores ha prioritzat?

La clau és la identitat. Fins ara, l’AEM havia de refer l’equip cada any. Aquest any, per sort, de les 11 jugadores més utilitzades, 8 segueixen. En els últims anys, el màxim que s’havia aconseguit eren 4 o 5. Així que poder retenir aquestes 8 titulars és molt important. I a partir d’aquí, hem buscat jugadores amb moltes ganes. Gent que ha estat molt a prop de l’ascens a Primera i que ara vol viure-ho aquí a Lleida.

No creu que falten instal·lacions i infraestructures que posin en relleu el que està fent el futbol femení de l’AEM?

Sí, és evident. I crec que, al final, cada any hi ha més camps de gespa natural a la nostra categoria. I no és només la gespa com a tal, sinó també els vestidors, el dia a dia que genera un club de futbol professional. No sé fins quan podrem sostenir això. L’altre dia escoltava que hi ha debat sobre si la Federació Espanyola aprova que l’AEM jugui al Camp d’Esports. I l’AEM ja té, des de l’any passat, el que la reglamentació exigeix: tenir un camp número u i un camp número dos per si algun dia passa alguna cosa amb el camp número u. Nosaltres tenim el Camp d’Esports. Per tant, la Federació Espanyola té més que aprovat que, si un dia passa alguna cosa al Recasens, tu puguis tenir un camp on jugar i competir. L’AEM pot jugar al Camp d’Esports com a segona instal·lació.

L’AEM femení és ara mateix l’equip del futbol lleidatà que es troba en una categoria més alta. Qui ho hauria dit fa uns anys...

I em fa pena. Em dol veure que Lleida està en aquesta situació, o que el futbol de Lleida està en aquesta situació. Em fa mal perquè jo m’estimo la Unió Esportiva Lleida i estimo qualsevol equip que vesteixi de blau i blanc i que jugui al Camp d’Esports. Alhora, som plenament conscients que hem de continuar treballant la marca AEM i explotar-la encara més a nivell de Lleida en general.

Aquest seria un dels grans objectius de l’AEM en els propers anys?

Aquest és, de fet, el principal objectiu. Però per aconseguir-ho, les nenes de Lleida i de la província han de poder jugar amb el nom de Lleida. Per això som AEM Lleida. I que, el dia de demà, no recordin només els noms dels referents masculins amb què jo vaig créixer quan jugava a la base del Lleida. Volem que també puguin créixer amb referents femenins. Hi ha una manca de visió de veure que podem donar una sortida real a les nenes d’aquí. Sempre es parla molt de crear oportunitats perquè els nois puguin arribar lluny. I les nenes? Per què no?

Pensa que l’AEM està infravalorat?

I ara, a sobre, amb una cosa tan única com és la celebració del centenari del club. Estem parlant del club que va ser embrió de la Unió Esportiva Lleida. No oblidem que, ara que hi ha aquesta carència al Camp d’Esports, a nivell de futbol a Lleida, el futbol femení és el que representa aquest amor per la ciutat i per la història de la UE Lleida. Portem els mateixos colors, i en el seu moment vam formar part de la fundació d’aquest club. Ara fins i tot tenim una samarreta commemorativa del centenari, amb el logo gràfic de la Seu Vella, per reafirmar que no som simplement AEM. Som AEM de Lleida.